Clica una miniatura per anar a Google Books.
S'està carregant… Invisible (2009 original; edició 2009)de Paul Auster
Informació de l'obraInvisible de Paul Auster (2009)
S'està carregant…
Apunta't a LibraryThing per saber si aquest llibre et pot agradar. No hi ha cap discussió a Converses sobre aquesta obra. Estil de l'autor. Trama d'intriga en una parella que coneix un estudiant ( ) Els seguidors de Paul Auster em temo que, en el record, ja comencem a confondre les seves novel•les: amb el seu actual ritme d’un llibre per temporada, és inevitable repetir-se. Potser per això no vaig córrer a llegir en anglès la seva darrera novel•la, “Invisible”, i vaig esperar que es publiqués la seva traducció (Edicions 62 o Anagrama, 2009), per veure què se’n deia. Malauradament el veredicte no és unànime, hi ha qui diu que es repeteix més que l’all, hi ha qui hi ha trobat un “nou” Paul Auster i fins i tot hi ha qui afirma que és el seu millor llibre. No em va quedar altre remei que llegir-lo. La part inicial, narrada en primera persona, explica com el jove estudiant Adam Walker coneix l’any 1967 una parella d’europeus , un professor de ciències polítiques i la seva amant, com el professor decideix fer de mecenes d’una revista literària que dirigirà Walker i com aquest manté una breu relació sexual amb la dona. Auster escriu amb una prosa funcional que conté els detalls justos, que presenta sempre algun gir interessant i es llegeix ràpid (a mi em fa pensar en habitacions pintades de blanc i prestatgeries d’IKEA). Aquesta facilitat en solcar els seus textos emmascara els seus freqüents defectes de versemblança i la seva tendència al clixé. Aquest Adam Walker, nascut el mateix any que Auster, aspirant a poeta i aficionat a la poesia francesa, igual que el novel•lista, és un vell tòpic de la novel•la postmoderna: el de l’autor com a personatge. Hom es podria sentir temptat de trobar-hi altres components biogràfics, si no fos perquè la trama emprèn una direcció palesament absurda. La parella d’adults cosmopolita, temptadora, diabòlica (francesa!) que sedueix un cor tendre, és tot un gènere en si mateix; però oferir diners a un desconegut perquè creï una revista de poesia al seu gust només podria passar a una novel•la d’Auster. La primera part acaba amb un fet de sang que, segons el narrador, tindrà conseqüències a tota la resta de la seva vida. Així serà, però jo no ho he sabut veure. La seva gran culpa consisteix en haver demorat uns dies, per por, la denúncia del culpable d’un crim; no sé si això és justificació suficient perquè es mencioni Dostoievski a la contracoberta. La segona part comença de forma desconcertant: han passat 40 anys i ara el narrador és Jim, un escriptor amic dels temps d’estudiant de Walker, el qual ens explica que tot el que hem llegit fins ara li ho ha enviat el propi Walker, perquè en doni el parer. El mecanisme per introduir aquest gir és més aviat rebuscat: els amics no s’han vist des de la universitat, Walker va abandonar la literatura poc després del 67 i ara és un malalt terminal... Però aquí el que importa és introduir-hi el factor metaliterari per qüestionar la veracitat del que es narra. Walker té problemes per redactar la continuació de la seva obra, donat el seu caràcter més íntim. Jim li aconsella que, per distanciar-se, eviti escriure-la en primera persona. Així, la segona part del llibre de Walker, està escrit en segona persona. És potser el moment més interessant del llibre (i també el menys austerià), perquè en la descripció de la relació d’Adam amb la seva germana es defuig l’habitual esquematisme relacional marca de l’autor. La tercera part s’esdevé a Paris i està narrada en tercera persona per Jim a partir de les notes deixades per Walker. La trama, que no acaba mai d’arrencar del tot, es va diluint en un seguit d’anticlímaxs. Queda encara una quarta part, que actua com a epíleg, i es basa en el diari personal d’un altre dels personatges (en el món d’Auster tot déu escriu). És en aquest moment quan es posa en dubte la veracitat de part o de tot el que antecedeix. Que la fiabilitat de la ficció és una cosa molt relativa, és un missatge que ja sabíem i que ens arriba fatigat. Que la conclusió del llibre sembli una paròdia d”El Cor de les Tenebres” resulta forassenyat. Que el darrer paràgraf sigui tan suggeridor com estrany no arriba a salvar el llibre in extremis.
In dem Dutzend Romane, die Auster seit der berühmten "New York-Trilogie" (1987) veröffentlicht hat, treten alle Naselang Rivalen des Erzählers auf den Plan und schildern zentrale Passagen ganz anders. Figuren, die mit Vorliebe "Paul Auster" heißen, drehen undurchsichtige Dinger, versprechen viel und halten wenig. Zu allem Überfluss umtosen - mit der Härte und Regelmäßigkeit eines Monsuns - den ohnehin betröppelten Leser theoretische Tiraden über das Gleißnerische von Sprache und Identität. Austers neuester Streich "Unsichtbar" ist da keine Ausnahme. Und eben doch. Dette er ganske enkelt genial romankunst Paul Auster har laget et fullkomment mysterium. Med «Usynlig» har han kvesset skriveklørne; boka er fiks, leken, uhyggelig og så fullstendig gjennomtenkt at en gisper etter luft underveis. Auster vet nøyaktig hva han driver med — ikke ett ord virker overflødig i hans univers, hvor mord, mysterier og incestuøse forhold kreerer kriblinger og ubehag i sofakroken. Verglichen mit dem große Joseph Conrad kann Paul Auster relativ wenig. Aber vielleicht sollten wir Paul Auster einfach als Autor gehobener Unterhaltungsliteratur betrachten. Und da schneidet er dann plötzlich ziemlich gut ab. Seine Prosa ist wenig inspiriert, aber sie rutscht selten ins ganz Dumme, Klischeehafte ab. Seine Romanfiguren sind aus Pappmaché gemacht, aber die Konstruktion des Plots ist clever. Es gibt genug Sex und genug Crime, um den Leser bei Laune zu halten. Man verbringt einen angenehmen Nachmittag mit dem Zeug und hat hinterher nichts davon im Herzen zurückbehalten. Typisch Auster, zo’n spel met identiteiten en verhalen-in-verhalen. (‘Om de waarheid te vertellen, moeten we die fictionaliseren’ zegt Jim tegen het einde van de roman.) Soms leidt het tot niets, zoals in de romans van de afgelopen jaren die alledrie té bedacht, té bloedeloos en te zeer op de automatische piloot geschreven waren. Maar in Onzichtbaar werkt het, waarschijnlijk omdat de personages interessant zijn. (...) Je zou het op basis van de bovenstaande citaten misschien niet zeggen, maar Onzichtbaar is ook stilistisch een geslaagde roman. Auster behoort niet tot de grote woordkunstenaars van de Amerikaanse literatuur; hij schrijft de meeste van zijn boeken in de ‘hardboiled’ stijl die hij zich eigen gemaakt heeft toen hij in het begin van zijn carrière detectives schreef. Maar in Onzichtbaar zijn prachtig geschreven passages te vinden (...) Des te jammerder is het dat de roman niet al te vloeiend is vertaald, of beter gezegd: een beetje ambtelijk en soms veel te letterlijk.
Sinuously constructed in four interlocking parts, Invisible opens in New York City in the spring of 1967 when twenty-year-old Adam Walker, an aspiring poet and student at Columbia University meets the enigmatic Frenchman Rudolf Born, and his silent and seductive girlfriend Margot. Before long, Walker finds himself caught in a perverse triangle that leads to a sudden, shocking act of violence that will alter the course of his life. Three different narrators tell the story, as it travels in time from 1967 to 2007 and moves from New York to Paris and to a remote Caribbean island in a story of unbridled sexual hunger and a relentless quest for justice. With uncompromising insight, Auster takes us to the shadowy borderland between truth and memory, authorship and identity to produce a work of unforgettable power that confirms his reputation as one of America's most spectacularly inventive writers. No s'han trobat descripcions de biblioteca. |
Autor amb llibres seus als Crítics Matiners de LibraryThingEl llibre de Paul Auster Invisible estava disponible a LibraryThing Early Reviewers. Debats actualsCapCobertes populars
Google Books — S'està carregant… GèneresClassificació Decimal de Dewey (DDC)813.6Literature English (North America) American fiction 21st CenturyLCC (Clas. Bibl. Congrés EUA)ValoracióMitjana:
Ets tu?Fes-te Autor del LibraryThing. |