Chris Van Allsburg

Monsieur Bibot és un dentista molt estirat -i desagradable- que viu en un petit apartament a Paris amb el seu gos Marcel. No s'entén perquè té gos perquè no el tracta gens bé, li pega amb el diari quan puja als mobles, el tracta sense contemplacions, no el deixa ensumar les flors i els arbres quan el treu a passejar i l'arrossega per la corretga escales amunt i avall, tot i que el gos té les potes curtes i gairebé no pot pujar els esglaons. Però ell no vol embrutar-se el seu magnífic tratje. Un dia, en arribar a la consulta es troba una dona vella a la porta que li demana que l'atengui perquè li fa molt de mal un queixal. Primer li diu que no la pot atendre perquè no té visita donada, però davant els gemecs de la dona i, després de consultar el rellotge, veu que té uns minuts per guanyar-se uns diners extra i hi accedeix. Li mira el queixal i li diu que li ha de treure i que, després, li donarà medicament per al dolor. Després de l'extracció, la dona li comenta que no té diners per a pagar-li però que té una cosa millor i es treu 2 figues de la butxaca. Monsieur Bibot, tot ofès, li diu que allò no és pagament i ella li explica que aquelles figues converteixen els somnis en realitat. Bibot treu a la dona de males maneres de la consulta i es nega a receptar-li els calmants que li havia promès, però es queda amb les figues. Aquella nit Monsieur Bibot decideix menjar-se una de les figues, que per cert era molt dolça, i se'n va a dormir. L'endemà al matí, com té per costum, treu a passejar el petit Marcel. Mentre camina per la vorera plena de gent, Monsieur Bibot veu com tothom se'l queda mirant i està convençut que tots admiren el seu elegant tratje. Però quan passa pel davant del vidre d'un cafè se n'adona que està passejant en roba interior i corre cap un carreró a amagar-se. Es pregunta què ha passat i llavors recorda que aquella nit passada precisament havia somiat que estava davant aquell cafè en roba interior... però havia somiat una altra cosa que no aconseguia recordar i, en aquell moment, Marcel es va posar a lladrar i Monsieur Bibot va veure com la resta del seu somni es convertia en realitat. Mentre torna a casa, ningú el mira perquè tothom està mirant una altra cosa: com la Torre Eiffel s'està doblegant con si fos una goma. Monsieur Bibot va comprendre que la velleta li havia dit la veritat sobre les figues, així que decideix que no gastarà la segona figa per res. Durant les següents setmanes el dentista va llegir dotzenes de llibres sobre hipnotisme i cada nit, abans d'anar-se'n al llit, es plantava davant l'espill del bany i es repetia, una i altra vegada: " Bibot és l'home més ric del món, Bibot és l'home més ric del món". Al cap d'uns dies va començar a somiar, nit rera nit, que era l'home més ric del món, tenia iots, avió, vivia a la Riviera francesa... Quan ja estava convençut que els seus somnis es repetien i, per tant, es podien convertir en realitat va decidir que es menjaria la segona figa. Va preparar-se-la en un plat a taula i, mentre anava a buscar-se una mica de formatge, va sentir un soroll com de porcellana quan es trenca i, en girar-se, només va ser a temps de veure com el petit Marcel s'acabava de menjar la figa. Bibot estava furiós, va perseguir el gosset per tot el pis fins que l'animaló es va amagar sota el llit. El dentista li va dir: "Demà t'ensenyaré una lliçó que no oblidaràs mai" i se'n va anar a dormir amb el cor destrossat. Quan es va despertar l'endemà al matí, es va trobar molt confós: enlloc d'estar al llit estava a sota i, per a postres, la seva cara se li va aparèixer davant d'ell i una veu li va dir: "És hora del teu passeig, vine amb Marcel". Una mà el va atrapar. Bibot volia cridar però només va aconseguir lladrar!
Una història sorprenent com la majoria de les històries d'aquest autor-il·lustrador tan reconegut.… (més)