Junot Díaz

Narració curiosa, és la primera vegada que llegeixo un llibre d'un autor dominicà. Serveix per ficar-se en un ambient allunyat i desconegut, amb uns referents culturals totalment diferents dels nostres. A part la novel.la té moltes anotacions a peu de plana per poder comprendre la història recent del país. L´època del dictador Trujillo queda ben reflectida i és esgarrifós el domini que exercia damunt la població, sotmesa als seus capricis i les seves bogeries. No és fàcil d'entendre com pot ser la vida en una societat despòtica, despiatada, sense cap valor moral, tal i com ho entenem en la nostra societat. La part més impacta m'ha semblat la història de l'avi Abelard que no s'explica fins cap al final i que constitueix la base de la família que protagonitza el relat. La Inca, la Hipària Belicia, la Lola i el mateix Òscar només són possibles a partir de la saga familiar que se'ns presenta amb el relat ben avançat.
El llenguatge és difícil especialment al principi, plagat d'anglicismes i de paraules en castellà antic, per context vas entenen la història i hi vas entrant a poc a poc. En la narració hi ha alts i baixos, moments més interessants i d'altres més feixucs sobretot quan fa referència a personatges de la literatura que admira el protagonista, personatges de còmics , que jo desconec totalment. Només conec el senyor del Anells.… (més)

Sembla que tot escriptor amb arrels al Carib està predestinat a parlar de sexe, de dictadures i de creences animistes, veïnes properes del realisme màgic. El dominicà Junot Díaz a la seva primera novel·la “The brief wondrous life of Oscar Wao” (“La maravillosa vida breve de Oscar Wao”, Mondadori, 2007) cau de ple en totes aquestes temptacions de forma ben justificada.

Tot el llibre està travessat pel “fukú”, una mena de maledicció portada pels primers conqueridors espanyols i que marcarà amb la desgràcia les diverses generacions de la família d’Oscar. Aquest esperit maligne està contrarrestat per la “zafa”, personatge benèfic que pren les formes d’una mangosta daurada. Fins aquí els elements propers al realisme màgic, dels que la novel·la no abusa. Pel que es refereix al sexe, sembla ser l’esport preferit dels dominicans: el “culo”, com diuen ells (i fins i tot es parla de “culocracia”) és un dels signes d’identitat nacional.

I en quant a les dictadures, ningú no pot negar que Rafael Leónidas Trujillo és un dels personatges més sinistres i sanguinaris que ha conegut el món. El monstre que terroritzà la República Dominicana durant més de 30 anys i que va fer del país la seva propietat privada, incidí en la vida de tots els seus súbdits d’una forma que la novel·la insisteix en demostrar. Aquest personatge repulsiu se’ns presenta amb trets de malignitat gairebé sobrenaturals, com un arquetípic geni del mal propi d’un “comic book”. I això lliga amb els altres grans temes del llibre, que són els de la immigració dominicana a Estats Units, amb els seus problemes d’integració, de racisme i de marginalitat.

El títol de la novel·la apareix carregat d’ironia, perquè la vida d’Oscar pot ser breu, però no és gens meravellosa, perquè Oscar Wao no es diu realment així i perquè el que s’explica són les vides d’algunes altres persones, a més de la de l’heroi epònim. Tot i que de vegades el que es narra és terrible, el llenguatge és fresc i distanciat, amb una actitud tenyida de postmodernisme (que inclou freqüents notes al peu, molt en la línia de David Foster Wallace).

L’estructura m’ha semblat arbitrària: en el relat lineal de les desgràcies d’Oscar s’intercalen grans blocs dedicats a fragment de la vida de la seva germana, la seva mare i el seu avi, cadascun explicat per un narrador diferent, que en alguns moments m’ha fet perdre el sentit de la unitat del llibre.

I qui és aquest Oscar, mereixedor d’ocupar espai preeminent a la portada? Oscar és un nen grassó, amb ulleres, poc atractiu lector de revistes de superherois, jugador de rol, admirador de Tolkien i de Star Wars, el que els americans anomenen un “nerd”, una altra manera de batejar els fracassats socials. A mesura que Oscar vagi creixent s’enfrontarà al problema de la seva pròpia virginitat. Per a un dominicà no hi ha res més vergonyós (apart de ser “maricón”, no cal dir-ho) que desconèixer les delícies del sexe. Així seguirem els treballs amorosos del pobre Oscar per trobar una noia que s’apiadi d’ell. Estem molt lluny aquí de les farses adolescents del tipus “American Pie”, hi ha veritable comprensió i afecte en el relat del calvari d’aquest inadaptat fins arribar al seu trist final.

Tot i això l’anècdota m’ha semblat una mica lleugera, hi he trobat més grapa en els fragments on es parla de la mare o l’avi del protagonista. En definitiva, un llibre que es llegeix bé per la interessant forma com està escrit (barrejar cavallers jedi i figures històriques del trujillato és una jugada certament explosiva) més que pel que ens queda al final com a idea general.

Un llibre, per tant, mestís, on potser la seva més gran troballa rau en el seu llenguatge. Alguna vegada l’he vist descrit com a “spanglish”, el que no és cert, perquè no es tracta tant d’espanyolitzar paraules angleses (o viceversa), sinó que moltes vegades ambdós idiomes estan barrejats sense solució de continuïtat ni cometes d’advertència. Perquè us feu una idea:

“Listen, palomo: you have to grab a muchacha, y metéselo. That will take care of everything. Start with a fea. Coje that fea y méteselo!”

Suposo que el lector ideal d’un text així, el que millor el pot entendre i apreciar, és qui té un peu a cadascuna de les dues llengües. Tot i que “The brief wondrous life of Oscar Wao” va guanyar el Pulitzer de ficció de l’any 2008, dubto molt que un lector anglosaxó pugui arribar-lo a entendre al cent per cent.

No conec la traducció al castellà, però necessàriament ha de perdre gran part del seu caràcter, encara que acudeixin a aquella cançoneta tan emprenyadora de “en español en el original”. M’agradaria sentir l’experiència d’algú que l’hagi llegit traduït.… (més)