Sergei Dovlatov (1941–1990)
Autor/a de La maleta
Sobre l'autor
Dovlatov, who studied at Leningrad University, worked for a while as a journalist in Tallinn, Estonia. His fiction was unpublished in the Soviet Union, but he was active in unofficial literary life and was forced to leave in 1978 for publishing satirical fiction in Samizdat. After settling in the mostra'n més United States, he co-founded a Russian-language newspaper, worked as a broadcaster for Radio Liberty in New York City, and published both in major Russian emigre publications and in the U.S. press (he wrote short stories for The New Yorker). Among his books, known for their irreverent views of Soviet reality, are the autobiographical The Compromise (1981) and Ours (1983). When Dovlatov died, his works were being reissued and favorably received in Russia. (Bowker Author Biography) mostra'n menys
Obres de Sergei Dovlatov
Заповедник - Авторский сборник 4 exemplars
Собрание сочинений 4 2 exemplars
Full C / s in 4 vols. (New), Volume 2 (N / A ) / Polnoe S/s v 4-kh tt. (novyy), t.2 (n/o ) (2010) 1 exemplars
Встретились, поговорили 1 exemplars
Remeslo 1 exemplars
Straniera 1 exemplars
Рассказы 1 exemplars
" Tvorchestvo, lichnost', sud'ba". 1 exemplars
" Rasskazy". 1 exemplars
A mala 1 exemplars
සූට්කේසය 1 exemplars
Oficio (La principal nº 7) (Spanish Edition) 1 exemplars
Retiro (La principal nº 2) (Spanish Edition) 1 exemplars
Regime speciale 1 exemplars
De vreemdelinge (1986) 1 exemplars
Собрание прозы в трех томах. Том 2 1 exemplars
Собрание прозы в трех томах. Том 1 1 exemplars
Речь без повода... или Колонки редактора 1 exemplars
Собрание сочинений в трех томах 1 exemplars
[Т.] 1 1 exemplars
Собрание сочинений : [в 4 томах]. Т. 1. 1 exemplars
Собрание сочинений : [в 4 томах]. Т. 3. 1 exemplars
Beležnice 1 exemplars
Собрание прозы в трех томах: том 1 1 exemplars
La maleta 1 exemplars
Obres associades
The Girl From the Metropol Hotel: Growing Up in Communist Russia (2006) — Col·laborador — 138 exemplars
Etiquetat
Coneixement comú
- Nom normalitzat
- Dovlatov, Sergei
- Nom oficial
- Довлатов-Мечник, Сергей Донатович
Dovlatov-Mechnik, Sergei Donatovich - Data de naixement
- 1941-09-03
- Data de defunció
- 1990-08-24
- Lloc d'enterrament
- Mount Hebron Cemetery, New York, New York, USA
- Gènere
- male
- Nacionalitat
- USSR
Armenia
USA - País (per posar en el mapa)
- Russia
- Lloc de naixement
- Ufa, Republic of Bashkiria, USSR
- Lloc de defunció
- New York, New York, USA
- Llocs de residència
- Leningrad, Russia, USSR
Tallinn, Estonia, USSR
New York, New York, USA
Chiniavoryk, Komi Republic, USSR
Pushkin Hills, Russia, USSR - Educació
- Leningrad State University (Nongrad|Finnish)
Leningrad State University (Diplom|Journalism) - Professions
- journalist
security guard
editor
writer
researcher
museum tour guide - Organitzacions
- Writer's Union of the USSR
The New Yorker - Biografia breu
- Unable to publish freely in the Soviet Union, Sergei Dovlatov circulated his writings through "samizdat" (underground) press, and had them smuggled into Western Europe for publication in foreign journals. These activities caused his expulsion from the USSR in 1976. A few years later, he was able to emigrate with his family to the USA, where his sly, humorous stories became popular in The New Yorker magazine. He also co-edited "The New American," a liberal Russian-language émigré newspaper.
Membres
Ressenyes
El compromís (Kompromiss). de Serguei Dovlatov
http://otearai.blogspot.com/2011/12/watashi-wa-ijimekko-desu-ka.html
Aquest no és un llibre fàcil de classificar. Jo diria que tampoc de llegir tot i que d'antuvi ho sembla. Són històries relativament curtes relacionades cada una amb un objecte (peça de vestir) que es troben en la maleta que l'autor va emportar-se del seu país. Cada objecte li serveix a l'autor per explicar-nos una facècia que s'hi vincula i que te un transfons per recordar.
El llenguatge és concís, amb pocs adjectius. Sovint d'un
naturalisme ferotge que en alguns moments m'ha recordat la ¨Cavalleria Roja¨de Babel.
Les coses, segons l'autor i protagonista,eren així a l' Unió Soviètica als anys 70 o 80. Directament i cruament ens ho explica sense miraments estilístics o formals i sense cap mena de pietat.
Una lectura no recomanable per aquells que creuen en la bondat i la solidaritat d'una societat cansada de falses esperances.
És un llibre que m'ha costat de llegir. He fet un esforç per a fer-ho i n'estic content però reconec que no és gens estimulant tot i que cal reconèixer el valor literari d'aquesta síntesis descriptiva i alhora també valorar la tasca admirable de la traducció de Miquel Cabal que ens permet conèixer aquest text complex amb la nostra llengua i sempre una claredat i riquesa lèxica admirable.… (més)
El llenguatge és concís, amb pocs adjectius. Sovint d'un
naturalisme ferotge que en alguns moments m'ha recordat la ¨Cavalleria Roja¨de Babel.
Les coses, segons l'autor i protagonista,eren així a l' Unió Soviètica als anys 70 o 80. Directament i cruament ens ho explica sense miraments estilístics o formals i sense cap mena de pietat.
Una lectura no recomanable per aquells que creuen en la bondat i la solidaritat d'una societat cansada de falses esperances.
És un llibre que m'ha costat de llegir. He fet un esforç per a fer-ho i n'estic content però reconec que no és gens estimulant tot i que cal reconèixer el valor literari d'aquesta síntesis descriptiva i alhora també valorar la tasca admirable de la traducció de Miquel Cabal que ens permet conèixer aquest text complex amb la nostra llengua i sempre una claredat i riquesa lèxica admirable.… (més)
En total, se n’han perdut una dotzena de pàgines. I tot perquè la nostra literatura s’equipara a la dinamita. A mi em sembla que això és un gran honor per a nosaltres.
Curiós el cas de “La Zona” de Sergei Dovlatov. Curiós que un autor inèdit a l’estat espanyol s’estreni precisament en català (gràcies a labreu edicions). Curiós també el ressò que ha tingut aquest llibre dins de la catosfera. No sé si aquest ressò es correspondrà amb el nombre d’exemplars venuts o ha estat només un fenomen de culte, però el cert és que durant uns mesos tots els blocs literaris n’han parlat. Així que, fins i tot aquest bloc no estrictament literari, ha caigut en la temptació de llegir-lo.
Sergei Dovlatov, nascut a Ufa el 1941 i mort a l’exili novaiorquès (o més estrictament brooklinita) el 1990, descriu a “La Zona” les seves experiències com a vigilant d’un camp penitenciari durant el seu servei militar. El món de les presons i els camps de treball té una extensa tradició en la literatura russa i tanmateix el punt de vista de Dovlatov és del tot original. Malgrat que l’autor escriu des del costat dels carcellers, no fa distincions entre aquests i els reclusos: tots es troben sota el mateix àmbit d’influència, la presó com un microcosmos que reflecteix el mateix món que hi ha fora de les seves parets.
Tots els noms, els esdeveniments i les dates són autèntics. Només m’he inventat els detalls que no són rellevants. És per això que qualsevol semblança entre personatges d’aquest llibre i persones reals és malintencionada. I que tota invenció artística és imprevista i casual.
Aquest advertiment preliminar sembla indicar que el que segueix és poc més que el testimoni d’unes experiències viscudes sense cap elaboració per part de l’autor. Res més lluny de la realitat. El llibre s’estructura com una sèrie de fragments més o menys autònoms i desordenats, escrits amb frases curtes i descarnades, com fuetades (o glops de vodka, per utilitzar una metàfora cantada). Abunden les el·lipsis i els non sequitur, la brutalitat i els instints més elementals. No hi ha lloc pels sentiments elevats o les observacions morals: el narrador explica els fets nus, no interpreta. Però la selecció dels materials, el que es diu i el que no, no és de cap manera innocent.
Això queda clar amb les suposades cartes a l’editor que s’intercalen entre els fragments narratius. Aquí sí que l’autor discuteix perquè exposa uns fets i no uns altres i es permet treure algunes conclusions del seu pas per “la zona”. Les cartes donen la idea que el llibre està en plena gestació i es va conformant a mesura que l’anem llegint.
Hi ha encara un tercer nivell en el text. Se’ns explica que l’original del llibre quedà a la Unió Soviètica quan l’autor s’exilià l’any 1979. De forma esporàdica li van arribant fragments microfilmats que s’inclouen o no, es completen o no. Tot plegat estableix una mena de joc metaliterari que posa en entredit l’absoluta veracitat del que se’ns explica.
No estic segur d’haver quedat del tot convençut. Malgrat la seva perversa elaboració, predomina un to descurat (la traducció crec que hi afegeix un matís encara més estrany) i tot plegat fa pensar en una borratxera sense fi. Apropiat pels amics de la desesperació i d’aquest tot o res que és tan familiar a l’ànima russa.… (més)
Curiós el cas de “La Zona” de Sergei Dovlatov. Curiós que un autor inèdit a l’estat espanyol s’estreni precisament en català (gràcies a labreu edicions). Curiós també el ressò que ha tingut aquest llibre dins de la catosfera. No sé si aquest ressò es correspondrà amb el nombre d’exemplars venuts o ha estat només un fenomen de culte, però el cert és que durant uns mesos tots els blocs literaris n’han parlat. Així que, fins i tot aquest bloc no estrictament literari, ha caigut en la temptació de llegir-lo.
Sergei Dovlatov, nascut a Ufa el 1941 i mort a l’exili novaiorquès (o més estrictament brooklinita) el 1990, descriu a “La Zona” les seves experiències com a vigilant d’un camp penitenciari durant el seu servei militar. El món de les presons i els camps de treball té una extensa tradició en la literatura russa i tanmateix el punt de vista de Dovlatov és del tot original. Malgrat que l’autor escriu des del costat dels carcellers, no fa distincions entre aquests i els reclusos: tots es troben sota el mateix àmbit d’influència, la presó com un microcosmos que reflecteix el mateix món que hi ha fora de les seves parets.
Tots els noms, els esdeveniments i les dates són autèntics. Només m’he inventat els detalls que no són rellevants. És per això que qualsevol semblança entre personatges d’aquest llibre i persones reals és malintencionada. I que tota invenció artística és imprevista i casual.
Aquest advertiment preliminar sembla indicar que el que segueix és poc més que el testimoni d’unes experiències viscudes sense cap elaboració per part de l’autor. Res més lluny de la realitat. El llibre s’estructura com una sèrie de fragments més o menys autònoms i desordenats, escrits amb frases curtes i descarnades, com fuetades (o glops de vodka, per utilitzar una metàfora cantada). Abunden les el·lipsis i els non sequitur, la brutalitat i els instints més elementals. No hi ha lloc pels sentiments elevats o les observacions morals: el narrador explica els fets nus, no interpreta. Però la selecció dels materials, el que es diu i el que no, no és de cap manera innocent.
Això queda clar amb les suposades cartes a l’editor que s’intercalen entre els fragments narratius. Aquí sí que l’autor discuteix perquè exposa uns fets i no uns altres i es permet treure algunes conclusions del seu pas per “la zona”. Les cartes donen la idea que el llibre està en plena gestació i es va conformant a mesura que l’anem llegint.
Hi ha encara un tercer nivell en el text. Se’ns explica que l’original del llibre quedà a la Unió Soviètica quan l’autor s’exilià l’any 1979. De forma esporàdica li van arribant fragments microfilmats que s’inclouen o no, es completen o no. Tot plegat estableix una mena de joc metaliterari que posa en entredit l’absoluta veracitat del que se’ns explica.
No estic segur d’haver quedat del tot convençut. Malgrat la seva perversa elaboració, predomina un to descurat (la traducció crec que hi afegeix un matís encara més estrany) i tot plegat fa pensar en una borratxera sense fi. Apropiat pels amics de la desesperació i d’aquest tot o res que és tan familiar a l’ànima russa.… (més)
Llistes
Premis
Potser també t'agrada
Autors associats
Estadístiques
- Obres
- 123
- També de
- 4
- Membres
- 1,249
- Popularitat
- #20,540
- Valoració
- 3.9
- Ressenyes
- 39
- ISBN
- 232
- Llengües
- 21
- Preferit
- 9