Luis Goytisolo

Primer volum: Recuento. Per fi he acabat el primer llibre, difícil de llegir, dens i complicat, de relectura quasi obligada per tal de poder seguir la història, frases llargues, paràgrafs immensos, sense utilització del punt i a part. Malgrat tot interessant. El recompte comença narrant el final de la guerra civil, l'entrada dels nacionals i la vida de post guerra a Barcelona, en el segon capítol ens explica el seu pas per l'escola Primària, en el tercer ens descriu els estius a Vallfosca. En el quart l'entrada a la Universitat com estudiant de Dret per seguir el camí marcat pel seu pare. En el cinquè la vida a les milícies. En el sisè la lluita revolucionària del món estudiantil com intent d'aproximació a les bases obreres. En el setè l'entrada en el món de l'ensenyament en paral·lel a la seva vida militant del PC. En el vuitè continua explicant la clandestinitat i ens descriu la vida a Barcelona i la història de la ciutat al llarg del temps. Aquest ampli capítol passa tot el dia de Santa Llúcia, 13 de desembre.En el capítol nou ens explica la seva detenció i l'estada a la Model i la seva ferma intenció de començar a escriure.(Pgs29-514). Publicació 1973 a Mèxic, a Espanya fins al 1975.

Segon volum:Los verdes de mayo hasta el mar. El relat és independent de l'altre, alguns personatges són els mateixos però amb nom canviat i amb alguns trets de la seva història diferents, però en essència són els mateixos.Ens relata la fugida de la parella protagonista de Barcelona i de la vida quotidiana per iniciar una nova vida en una localitat de la costa catalana, Roses. Aquesta fugida comporta l'abandonamenrt de la feina que fins ara ha realitzat el protagonista al costat del seu sogre. La idea és aïllar-se per a poder començar la seva vida com escriptor, però el que havia de ser un isolament deixa de ser-ho en establir contacte amb una parella coneguda que els presenta a la comunitat d'estiujants i les relacions que estableixen. Tot passa en sis dies, a l'inici de la primavera. Descripció de la localitat, del turisme i de la construcció desaforada. Bona presentació dels indrets que visiten tant per camins com per mar: Descripció desinhibida de les relacions de grup, amb l'ajuda de l'alcohol i el tabac, les ressaques que els acompanyen i es cos debilitat. La forma d'escriptura és diferent del volum anteriior, ara hi ha punts i a part, distribució per capítols amb títol a l'inici de cadascun d'ells. Més fàcil de llegir però menys atractiu que l'altre.(Pgs.517-706). Publicació 1976.

Tercer volum: La cólera de Aquiles. Ara la protagonista és un personatge femení, Matilde Moret és escriptora, filla de la burgesia barcelonina passant l'estiu a Cadaquès amb la seva parella Camila. Ens presenta la seva pròpia novel·la "El Edicto de Milán". De sobte ens trobem immersos en una història paralel·la, la de Lucia i la seva fugida a París per estudiar Belles Arts, la seva relació amb Luis, estudiant comunista que viu en la clandestinitat, la vida a Paris i el seu retorn a Barcelona per casar-se al igual que va fer l'escriptora, per tal d'incorporar-se al destí de classe que els corresponia. Entremig de les històries dels personatges, per cert molt interessants, reflexions sobre el procés d'escriure un relat i alhora anàlisi de les relacions amb el seu cosí Raúl,protagonista del volum anterior. (Pgs709-905). Publicació 1979

Quart volum: Teoría del Conocimiento. L´autor, Raúl Ferrer Gaminde, ens presenta el darrer format de la seva novel·la però continua el joc de miralls i dins hi trobem dues novel·les curtes escrites per dos dels personatges que hem conegut al llarg de la narració. El diari íntim d'en Carlos i les notes d'en Ricardo Echave. Les cent darreres planes són una reflexió i disertació sobre l'escriptura, un encadenat de notes i una remembrança de grans autors i la seva obra. Dant i la seva Divina Comèdia és un model a seguir. Aquest final és una mica enrevessat i m'ha representat un esforç arribar al final de l'obra. El mot antogonia, antagònig, antagonisme... és el mot recurrent en tota la narració. El símil amb el quadre de las Menines i el joc de Velázquez en situar-se fora del que està pintant ajuda a l'autor a explicar el joc que ens proposa. (Pgs.911-1112). Publicació 1981.… (més)