Amanda Hocking

La Wendy té 17 anys i un passat familiar que ha fet que s'hagi convertit en una adolescent que no encaixa en el seu grup d'iguals. El dia del seu sisè aniversari la seva mare va intentar matar-la acussant-la d'haver ocupat el lloc del seu veritable fill.
El primer que cal considerar a l'hora de valorar el llibre és com va arribar a les mans dels lectors. El fet que passés directament de la seva jove autora als lectors fa que es trobi MOLT a faltar la figura d'un editor.
És clar que falta molt treball de puliment tant pel que fa al llenguatge com a l'estructura de l'argument, però no es pot negar que té moltes virtuts. El tema és original i tracta punts que desperten moltes i complexes emocions tot i que no s'aprofundeix tot el que jo hagués volgut.
La novel.la arranca amb un ritme vertiginós per de sobte trepitjar el fre a fons. Quan canviem d'escenari el ritme canvia. L'autora es recrea en el que rodeja amb la Wendy: llocs, objectes, vestits, persones..., però nosaltres volem saber què més passa.
El final és abrupte i et deixa amb la necessitat d'anar a buscar el segon llibre. Això, sí, sempre i quan hagis estat capaç de deixar totes les pegues de banda i centrar-te amb el que lo passa als personatges.
Jo crec que val la pena seguir l'evolució d'aquesta autora i que el llibre és recomanable per la públic juvenil.… (més)