Siri Hustvedt

Sovint els senyals s´han confós amb altres senyals, així com amb les coses del món que hi ha al darrere. Però els senyals icònics no funcionen com les paraules i els nombres, i el problema de la semblança s´ha de tractar sense caure en el parany del naturalisme. Mentre preparava el llibre, el quadre d´en Matt m´acompanyava sovint, com un petit recordatori, per ajudar-me a esquivar un tipus d´error filosòfic molt seductor. (pag77)

No era fam ni set, ni tan sols ganes de sexe. Era una necessitat vaga però irritant d´alguna cosa indescriptible i desconeguda que havia anat sentint de tant en tant des que era petit. Aquell any hi va haver unes quantes nits que em vaig trobar despert al llit, al costat de la meva dona, amb aquella buidor a la boca, i llavors me n´anava a la sala i m´asseia a la butaca de la vora de la finestra a esperar el matí. (pag 84)

Jo sabia que en certa manera en Teddy Giles i en Mark Wechsler eren uns dements, exemples d´una indiferència que molts consideren monstruosa i antinatural; però tampoc no eren tan excepcionals, i les seves accions eren típicament humanes. Equiparar l´horror amb allò que és inhumà sempre m´ha semblat tan còmode com enganyós, encara que només sigui perquè vaig néixer en un segle que hauria d´haver ofegat per sempre aquesta mena d´afirmacions. Jo trobava que aquell llum era el símbol no d´una manca d´humanitat, sinó d´un excés d´humanitat, de la fractura o el trencament que es produeix en les persones quan desapareix l´empatia, quan els altres ja no formen part de nosaltres i es converteixen en coses.… (més)