James R. Moore (2) (1972–)

El llibre groc d'en Darwin
Ressenya escrita per al bloc "Club de lectura Les Corts Miquel Llongueras"

L’any Darwin és una efemèride de la que estic gaudint molt, encara que ja s’ha refredat una mica. Quan em vaig trobar aquest títol a la llibreria em vaig dir que llegiria tot allò que es publiqués al voltant la figura de Darwin. A mesura que es publicaven més i més títols, em vaig adonar que fer-ho seria un esforç titànic que difícilment assoliria. Malgrat renunciar a fer aquesta lectura exhaustiva de les novetats del bicentenari, tant Darwin com l’evolució seran temes recurrents en aquest bloc (*). El motiu, simplement, és que és un tema que m’agrada.
Charles Darwin és una biografia breu escrita a sis mans (perquè és impensable que algú escrigui ja de puny i lletra) per tres experts en el científic i en la seva època. Entre aquests hi ha la Janet Browne, autora de la biografia més extensa i completa que conec i també d’un títol sobre la redacció i publicació de L’origen de les espècies. Però aquesta biografia és sobretot una biografia del seu pensament, de la idea de la mutació dels organismes, i de la rebuda d’aquesta arreu. Com és aquesta rebuda ho deixen clar els autors, amb humor, a la pàgina 124:

“[...] però les seves teories eren massa materialistes per als idealistes, massa capitalistes per als socialistes, massa empiristes per als alemanys i massa angleses pels francesos”

En qualsevol cas, la primera part del llibre parla d’un ambient molt més favorable del que jo suposava, almenys al seu entorn més proper. Parla dels naturalistes amics i companys de professió alguns d’aquests anteriors a Darwin, que el van recolzar i esperonar, així com del punt d’inflexió que suposà la lectura de Malthus i del catalitzador que fou la carta d’Alfred R. Wallace, que tenia entre mans un treball amb la mateixa teoria. Els tres biògrafs no deixen de banda esmentar l’ordre i sistematització de la seva metodologia en la recerca, ni de la seva (extrema?) prudència a l’hora de redactar els seus escrits. Dues coses em cridaren especialment l’atenció. Una és sobre la mort de la filla de Darwin. Els autors no ens donen molta informació biogràfica però sí puntualitzen que l’herència era l’aspecte dins la teoria que ell encara no podia explicar, i que això mateix afegia neguit a la mort de la nena. L’altra és la “conquesta” del darwinisme per part dels humanistes. La selecció natural ja no té un pes tan gran per als científics, o bé no és l’únic mecanisme que hi actua. El canvi de paradigma que proposa la teoria de l’evolució en el pensament fa que sigui impossible separar la càrrega ideològica de la seva explicació científica. Arribem aquí al naixement del Darwinisme.

Charles Darwin no és un llibre imprescindible, però sí una molt bona aproximació al pensament d’en Darwin. Un petit llibre que, al meu parer, no deixarà de destacar notablement d’entre l’allau de novetats del bicentenari.

(*) L’autor va publicar una altra versió d’aquest text al seu bloc personal (A lei de Lem)… (més)