Cristina Morales

Original, provocativa, lliure, feminista, anarquista, diferent del que acostumes a llegir. Crítica ferotge de la societat actual, ningú queda exculpat, tota la societat i especialment les institucions i les persones que hi treballen reben crítiques despiatades.
El retrat de quatre dones amb diferents graus de déficits intelectuals, parentes entre elles viuen en un pis tutelat pels serveis socials de la Generalitat, després d'haver estat institucionalitdes en diferents espais d'acollida. Critiquen a tort i a dret el món que les envolta i que les exclou per les seves carències socials i intelectuals, hi ha crítiques que subscric però d'altres les trobo exagerades. La crítica més gran a fer és el llenguatge tan acurat que fan servir unes persones que fins fa poc havien estat analfabetes i de sobte s'expressen amb una riquesa de vocabulari i unes construccions de frases que fa el relat totalment increíble.
La Barcelona actual queda ben reflectida, els moviments socials, el tipus de relacions entre els joves que ens queden tan llunyans. Curiós tot plegat.… (més)