Carlos Ruiz Zafón (1964–2020)

Carlos Ruiz Zafón va concebre aquesta obra com un reconeixement als seus lectors, que l’havien seguit al llarg de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent.
«Podria convocar els rostres dels noiets del barri de la Ribera amb qui de vegades jugava o em barallava al carrer, però no n'hi ha cap que vulgui recuperar del país de la indiferència. Cap menys un: el de la Blanca».

Un noi decideix fer-se escriptor quan descobreix que les seves invencions li regalen una estona més d’atenció de la nena rica que li té el cor robat. Un arquitecte fuig de Constantinoble amb els plànols d’una biblioteca inexpugnable. Un estrany cavaller tempta Cervantes perquè escrigui un llibre com mai no ha existit. I Gaudí, navegant cap a una misteriosa cita a Nova York, es complau amb la llum i el vapor, la matèria de la qual haurien d’estar fetes les ciutats.

L’eco dels grans personatges i els motius de les novel·les d’El Cementiri dels Llibres Oblidats ressona als contes de Carlos Ruiz Zafón –reunits per primer cop, i alguns d’inèdits–, en els quals cala la màgia del narrador que ens ha fet somiar com ningú.… (més)

Resum: www.carlosruizzafon.com
En la Barcelona de 1980 Óscar Drai sueña despierto, deslumbrado por los palacetes modernistas cercanos al internado en el que estudia. En una de sus escapadas conoce a Marina, una chica delicada de salud que comparte con Óscar la aventura de adentrarse en un enigma doloroso del pasado de la ciudad. Un misterioso personaje de la posguerra se propuso el mayor desafío imaginable, pero su ambición lo arrastró por sendas siniestras cuyas consecuencias debe pagar alguien todavía hoy.

«Quince años más tarde, la memoria de aquel día ha vuelto a mí. He visto a aquel muchacho vagando entre las brumas de la estación de Francia y el nombre de Marina se ha encendido de nuevo como una herida fresca. Todos tenemos un secreto encerrado bajo llave en el ático del alma. Éste es el mío.»… (més)