Una foto realitzada per Peter Turnley al Metro de París durant la tardor de l’any 1979 serveix com a punt de partida a set escriptors valencians per elaborar aquest recull de relats. És a partir de les imatges de set persones desconegudes, capturades en el temps, que els autors construeixen set històries protagonitzades per personatges molt diferents, però que conflueixen totes en el precís instant en el que el fotògraf americà va activar l’obturador de la seva càmera.

Amb aquest llibre, el col·lectiu d’escriptors no només aporten vida a una fotografia, sinó que retrata el passat recent d’una capital europea en uns temps força convulsos.

Els relats que composen “Subsòl” són breus i de fàcil lectura. Tot hi haver estat escrits per diferents mans no mostren inconsistències en el seu estil. Un excel·lent llibre per llegir al Metro, encara que no sigui el de París. ( )

Més ocurrent i suggerent que no pas reeixida, "Subsòl" és una obra col·lectiva de sis escriptors i una escriptora (el pseudònim Unai Siset no enganya) que expliquen les històries imaginàries de set protagonistes anònims que apareixen en una foto en blanc i negre d'un vagó del metro de París.
Tot i ser una obra col·lectiva, els autors aconsegueixen que l'estil i el nivell de les diferents narracions (una de cada autor, una dedicada a cadascun dels set personatges) siguin raonablement harmònics. Encara que els set personatges siguin diferents, tenen en comú la circumstància que fan el mateix viatge en metro, en el mateix vagó, i comparteixen també unes històries personals tocades per una certa tristesa o melangia.
S'ha de dir també que els autors exhibeixen un bon coneixement de la ciutat (París), que almenys a mi em recorda "La passió segons Renée Vivien" de Maria-Mercè Marçal, tot i que sense tanta precisió en els detalls. Crec que és un llibre per a llegir més en època de vacances que la resta de l'any... ( )

Un llibre escrit ensems per diferents autors i que es focalitza en un tema específic crida l'atenció per la seva, suposada, diversitat.
Aquí però es constata un interès del grup Unai Siset per a elaborar un nucli de base (els personatges de la fotografia) i un cop determinats tots ells en el temps i l'espai, deixar anar la imaginació de cada autor per a construir amb cada un d'ells una història possible (creïble ?).
La veritat és que han reeixit en l'escomesa i ens donen una història radial que sorgeix d'un mateix nexe. Molt interessant, cada un (i una) amb el seu estil i variants pròpies del llenguatge però tots amb un treball meticulós de concisió i qualitat.
A través dels diversos personatges també es fan, mes aviat ens inviten a fer-les, reflexions sobre moments i fets històrics dels anys 60-70 a França especialment.
Alguns personatges m'han quedat curts. En voldria saber més.
En conjunt, el llibre és molt reeixit i es llegeix sempre amb plaer
i, com es diu a les cartes, quedo a l'espera de....... més obra d'aquest grup tant poc (sembla pel nom) equilibrat de gèneres però tant creatiu literàriament. ( )

Llibre fruit d'un joc literari on participen 7 escriptors de les lletres valencianes, relaten la història de 7 personatges que tenen en comú estar el mateix dia a la mateixa hora i el mateix any a un vagó del metro de Paris.
Cada escriptor hi deixà la seva empremta i ens captiva a la seva història. Cap de les narracions m'ha deixa indiferent, ens descriuen personalitats molt diferents de la societat de fa més de 30 anys però que continuen vigents.
Idea original que m'ha fet esperar l'arribada del llibre i llegir-lo ràpidament, s'ha de felicitar a la editorial per la idea i als encarregats del màrqueting, ja que molts mitjans s'estan fent ressò de la iniciativa. llibre recomanable per gent que no els agrada massa llegir, ja que són històries ràpides i la maquetació facilita la lectura.