Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
La novel·la té com a escenari un terreny erm carbonitzat que és l'única cosa que queda del que alguna vegada va ser Amèrica del Nord. Ja no existeix més vida sobre la terra que la humana i els homes es mengen els uns als altres. Un pare i el seu fill recorren aquest món apocalíptic sense saber quin és el seu destí. El protagonista recorda els vells temps, però no sap amb certesa si aquesta memòria no és més que un mite, una necessitat de crear una història fundacional que doni sentit a la desolació que l'envolta.… (més)
psybre: Earth Abides, a classic post-apocalyptic novel published in 1949, is a bit less dark, and as an ecological fable, contains more science than The Road. When pondering to read The Road again, read this book instead.
hazzabamboo: Two post-apocalyptic masterpieces, with much of their power coming from their focus on a couple of characters and the exotic horrors that threaten them.
Stbalbach: Kosinski & McCarthy were born 5 weeks apart in 1933 and were ages 6-12 during WWII. Both books are dark violent fables told from a child's view.
Boohradley: There are a lot of similarities between the plot of this book and The Road. In Parable of the Sower an adolescent girl, who suffers from hyper-empathy, makes a long journey in hope of survival in a hostile, post-apocalyptic world.
No he pogut evitar els paral·lelismes amb la lectura pedroliana adolescent, però de seguida el llibre ha pres entitat pròpia: la relació paterno-filial m'agafa sensibilitzada amb el tema. Crua, dura, de les que fa pensar, i molt. ( )
Aquest llibre està dedicat a John Francis McCarthy.
Primeres paraules
En despertar-se al bosc, enmig del fred i la negror de la nit, va estirar el braç per tocar el nen que dormia a la seva vora.
Citacions
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
He'd not have thought the value of the smallest thing predicated on a world to come. It surprised him. That the space which these things occupied was itself an expectation (149).
From daydreams on the road there was no waking. He plodded on. He could remember everything of her save her scent. Seated in a theatre with her beside him leaning forward listening to the music. Gold scrollwork and sconces and the tall columnar folds of the drapes at either side of the stage. She held his hand in her lap and he could feel the tops of her stockings through the thin stuff of her summer dress. Freeze this frame. Now call down your dark and your cold and be damned.
He pulled the boy closer. Just remember that the things you put into your head are there forever, he said. You might want to think about that.
You forget some things, don't you?
Yes. You forget what you want to remember and you remember what you want to forget.
It took two days to cross that ashen scabland. The road beyond fell away on every side. It's snowing, the boy said. He looked at the sky. A single gray flake sifting down. He caught it in his hand and watched it expire there like the last host of christendom.
He thought if he lived long enough the world at last would be lost. Like the dying world the newly blind inhabit, all of it slowly fading from memory.
On this road there are no godspoke men. They are gone and I am left and they have taken with them the world. Query: how does the never to be differ from what never was?
All things of grace and beauty such that one holds them to one's heart have a common provenance in pain. Their birth in grief and ashes.
There is no God and we are his prophets.
Darreres paraules
Als canals profunds en què vivien, totes les coses eren més velles que l'home i cantussejaven misteriosament.
La novel·la té com a escenari un terreny erm carbonitzat que és l'única cosa que queda del que alguna vegada va ser Amèrica del Nord. Ja no existeix més vida sobre la terra que la humana i els homes es mengen els uns als altres. Un pare i el seu fill recorren aquest món apocalíptic sense saber quin és el seu destí. El protagonista recorda els vells temps, però no sap amb certesa si aquesta memòria no és més que un mite, una necessitat de crear una història fundacional que doni sentit a la desolació que l'envolta.
)
)
Google Books — S'està carregant…
(4.06)
Let's Discuss The Road by Cormac McCarthy
29