Entre la novel·la d’amor i la policíaca, L’hivern del comissari Ricciardi és un retrat quotidià de la vida napolitana dels anys trenta.

Una nit d’estrena es produeix un assassinat al Teatre de l’Òpera. La víctima és ni més ni menys que Arnaldo Vezzi, el tenor més gran després de Caruso i amic personal de Mussolini. Al voltant d’aquesta mort estranya es mouran tot de personatges populars magistralment dibuixats: el secretari servil, la viuda –bellíssima i enamorada però també humiliada–, un capellà melòman, la modista geniüda…
I, per sobre de tots, el tímid i solitari comissari Ricciardi.

Luigi Alfredo Ricciardi té el do de sentir les últimes paraules i veure els últims gestos dels morts. Però aquest do, que li dóna pistes i l’ajuda a resoldre els casos, també el condemna a viure en pròpia carn el dolor dels altres. El seu fidel ajudant, el sergent Maione, i la fidel i rondinaire tata Rosa són les úniques persones conscients de la immensa humanitat que s’amaga darrere d’aquest comissari taciturn. ¿O també se n’adona la veïna, la pulcra i discreta Enrica?

Llegint L’hivern del comissari Ricciardi, el lector passa les pàgines perseguint el possible assassí i anhelant el consol amorós del protagonista, però també respirant la vida d’aquell Nàpols.

primera part ( )