Història molt interessant per conèixer la vida d'un país llunyà com es Nigèria. Antiga colònia britànica la seva llengua és l'anglès a part de multitud de llengues de cada una de les ètnies del país, que són nombroses. En concret els protagonistes Ifemelu i Obinze són igbos, joves estudiants a la universitat més prestigiosa Nsukka, l'aspiració de tota la gent estudiant de la seva edat és anar a gran Bretanya però especialment a Estats Units.
Ifemelu aconsegueix una beca i se n'hi va, mentre que Obinze es queda en esperar de reunir-se més endavant.
Ifemelu comença la seva estada i se n'adona de la seva negritud, els negres americans no tenen res a veure amd els seus companys nigerians. Les vicissituds d'un emigrant en terra estrangera, com buscar-se la vida. la soletat, la diferència... Totes aquestes circumstànies fan que Ifemelu talli el contacte amb Obinze, poc a poc es va integrant en la societat americana i troba parella, una primera Cut, la segona que és un noi blanc i la tercera Blaine. Porta quinze anys a EEUU quan es `planteja retornar a Nigèria. Mentrestant Obinze intenta sortir del país i va a Londres, però les coses no li van gens bé fins que finalment es deportat al seu país, en arribar totalment desanimat i decebut, sense haver pogut contactar amb Ifemelu. Inicia la seva vida professional com a agent de la propietat immobiliària i es fa ric, es casa i té una filla. Quan es retroben amb Ifemelu rebroten els seus sentiments que tant l'un com l'altra han mantingut latents però que ara no poden aturar.
Curiós veure com és la vida a Nigèria, la cultura, la religió, les tradicions familiars, les relacions entre els joves, les seves aspiracions.el paper de la dona., l'evolució d'Ifemelu i el contrast que troba en retornar al seu país ara que ja s'ha convertit en una Americanah.
Destacar que Ifemelu es converteix en una important blogera, a traves dels seus posts ens explica l'anàlisi que fa de la societat americana de forma desacomplexada, com és el Racisme i la discriminació en l'actualitat. ( )

"Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie, no et deixa indiferent


La nigeriana Ngozi Adichie (Enugu, 1977), guanyadora de diversos premis literaris tant al Regne Unit com als EUA, basteix una obra llarga que li permet de tocar diverses tecles de la realitat de Nigèria i els grans temes de la diàspora africana als EUA i el Regne Unit. Adichie, amb una ploma àgil i valenta, posa fil a l’agulla i retrata sense embuts el racisme real i quotidià trencant els grans consensos de l’Amèrica blanca com ara que el racisme als EUA ja és cosa del passat i que tots els americans són tractats per igual. Una llegenda, la d’igualtat de drets, que Adichie posa constantment entre les cordes.

Ifemelu, nascuda a Lagos, és la protagonista d’Americanah. Viatja als EUA per estudiar i aconsegueix la nacionalitat després de confrontar-se com a africana de naixement que és amb la realitat del país d’acollida i amb totes les misèries que Amèrica reserva als qui proven sort. Però la història d’Ifemelu és al capdavall una història d’èxit. Obinze, el seu xicot en l’etapa nigeriana, acaba marxant al Regne Unit (bressol del capitalisme més brutal) on no tindrà tanta sort. Després d’un tortuós camí en semi clandestinitat, ple de feines precàries, l’enyorança per la mateixa Ifemelu, d’amistats nigerianes que l’ajuden mentre altres l’humilien, la lluita pels papers, el fred, el classisme que ho impregna tot, serà deportat com un delinqüent.

Mentre, als EUA, la mirada d’Ifemelu és una mirada des de l’africanitat desacomplexada de qui encara no ha sortit d’Àfrica i no ha necessitat prendre consciència de la seva negritud… És clar, fins que arriba als EUA i entra en contacte amb l’hegemonia dels blancs WASP i fins i tot amb els afroamericans. Si bé descontaminada de l’experiència d’esclavatge i opressió que podria tenir un afroamericà que porta generacions vivint a Amèrica, Ifemelu segueix sent una dona negra als EUA (amb marcat accent nigerià, tot sigui dit) i conté per això el component nuclear de discriminació que és la raça.

Ifemelu, desperta i sensible als petits racismes quotidians, crea un blog on plasma aquesta mirada de dona, immigrant i africana. El bloc funciona com un hàbil recurs literari que Adichie utilitza com un mirall crític on desfilen les opinions descarnades que Ifemelu té sobre les experiències que li toca viure, sempre relacionades amb la negritud, el racisme, la dona negra, el president Obama i el que faci falta, amb tal de remoure les consciències dels adormits. Per exemple, Ifemelu tindrà ocasió de descobrir-se víctima de la dictadura estètica de les revistes de moda mainstream en què la dona blanca, rossa, ulls blaus i cabell llis és l’ideal de bellesa en contraposició a la negritud d’ulls foscos, morena i cabells naturals afro. Haurà d’aprendre a viure amb les convencions socials quan es relaciona amb les amistats o familiars els seus xicots, situacions en les quals sovint es posa de relleu que Ifemelu en realitat, no és nord-americana.

Extractes del blog d’Ifemelu:

Comprender Estados Unidos para los negros no estadounidenses: el tribalismo estadounidense

En Estados Unidos, el tribalismo sigue vivo y muy vivo. Existen cuatro variedades: clase, ideología, región y raza. Primero, la clase. Muy sencillo. Ricos y pobres. Segundo la ideología. Progresistas y conservadores (…). Tercero , la región. El Norte y el Sur. Los dos lados se enzarzan en una guerra civil y todavía quedan aún manchas resistentes de esa guerra (…). Por último, la raza. Hay una jerarquía racial en Estados Unidos. Los blancos están siempre en lo alto, concretamente los blancos anglosajones protestante, y los negros están siempre en lo más bajo, y lo que queda depende del momento y el lugar (…).



A mis compañeros negros no estadounidenses: en Estados Unidos sois negros, muchachos

Queridos negros no estadounidenses, cuando tomáis la decisión de venir a Estados Unidos, os convertís en negros. Basta ya de discusiones. Basta ya de decir soy jamaicano o soy ghanés. A Estados Unidos le es indiferente . ¿Qué más da si no erais “negros” en vuestro país? Ahora estáis en Estados Unidos. Tendremos nuestros momentos de iniciación en la Sociedad de los Antiguos Esclavos Negros (…)



Si bé gran part de la novel·la transcorre als EUA i el Regne Unit, Nigèria és el punt de partida de la narració i alhora la part final, creant una certa simetria en el relat que ens porta al concepte de Retorn (en majúscules) dels que han emigrat. Pots marxar a buscar-te la vida a un país estranger però sempre véns d’algun lloc on has nascut i crescut. I tanmateix quan tornes a aquest mateix lloc al cap dels anys, la percepció de què ha canviat allà i què ha canviat en tu es desdibuixa de manera inquietant. Ifemelu torna feta una Americanah al seu Lagos natal i redescobreix amb certa angoixa un país diferent al qual va abandonar, adonant-se igualment que ella mateixa ja no és tan nigeriana com podia arribar a pensar. Entre els seus sempre serà una Americanah.

L’Expectativa és un altre dels conceptes clau, lligat a la idea d’èxit o fracàs: la del subjecte que marxa i espera millorar la seva vida, les dels que es queden a casa i esperen alguna cosa del que emigra, dels que retornen al país d’on van venir, o la dels que no esperen retornar mai però tanmateix s’hi veuen abocats.

Els personatges d’Americanah transiten la seva història tan bé com poden o saben, però en ells trobem l’essència universal de l’emigrant: l’enyorança i idealització d’allò que queda enrere, l’amor trencat, els retrobaments, la lluita per sobreviure, la consciència de la pròpia provisionalitat, la transformació vital lluny de casa, confrontar-se amb l’altre, perdre o renunciar a la pròpia essència en el procés, oblidar, recordar.
Tot això ho trobem a Americanah. ( )