Un anàlisi interior del viatge de l'adolescència a l'edat adulta, físic però sobretot espiritual lligat a aconteixements passats. ( )

Aquest darrer llibre de Murakami en destil·la l'essència del que a mi m'agrada més de les seves obres: la incomunicació de la societat, la sobrietat dels diàlegs i la seva emotivitat només intuïda, la certesa que darrera la vida aparentment més grisa hi ha magnífiques històries. I el final també és ben típic de Murakami...
A banda de les meves apreciacions personals hi apareixen també el jazz i les llegendes i històries màgiques que amaneixen les obres de Murakami i aquell espai-temps plàstic que interfereix entre móns que no són paral·lels sinó que formen sinusoides de fase inversa i que s'acaben trobant de tant en tant. Fí del moment pedant.
El noi sense color viu una vida que creu descolorida fins que descobreix que com el blanc, no és l'absència de colors, sinó la suma de tots ells. Immers en la rutina de la feina i els ritus domèstics, no acaba de trobar l'encaix emocional; les parelles que ha tingut mai nohan estat prou engrescadores i com la seva vida mateixa sempre deixa les copes (de vi blanc, de cervesa...) a mitges potser perquè ell mateix es defineix com un got on la gent hi deixava la seva vida.
Extraordinari. tant que m'ha fet rellegir After dark, la primera novel·la que vaig llegir de Murakami. ( )