La darrera crònica dels Cazalet és, al meu parer, la més fluixa. Alguns passatges em sonaven a déjà vu d'altres llibres, però no per ser un record sinó per succeir coses semblants. L'autora no tracta tots els membres de la família de la mateixa manera, ni els té la mateixa consideració.
Dues coses m'han cridat l'atenció per molt particulars durant tota la saga: la minuciositat amb què descriu els vestits de les protagonistes femenines, i la rellevància que dóna al menjar (a cada àpat s'atura a il·lustrar-nos-en).

En general m'ho he passat molt bé sabent les peripècies d'aquesta família (quasi un clan), de la seva llar (Home Place, un personatge més) i, sincerament, em sap greu d'acomiadar-me'n: són dues-mil cinc-centes pàgines de companyia!

En algunes ocasions la traducció grinyola, però potser és l'original. Si algú llegeix aquesta ressenya i s'anima a llegir les Cròniques, va avisat: si llegeixes el primer, els llegeixes tots cinc! ( )