All the Light We Cannot See

Una novela sobre la ocupació nazi a França molt diferent del que estem acostumats. Narrada amb una bellesa i delicadesa que contrasta amb un dels moments més durs de la història del segle XX. Dues històries explicades simultàniament durant els 4 anys d’ocupació i que només conflueixen al final i durant menys de 24 hores, però que acabarà marcant el devenir dels dos protagonistes. Els millors moments de la novela, la relació de la Marie Laure, la noia cega, amb el seu pare, en especial durant els aniversaris de la protagonista i els regals embolicats en complexes caixes de fusta plenes d’enginyosos mecanismes per arribar a obrir-la, però que la Marie Laure obre cada cop amb més rapidesa. Les maquetes que construeix el seu pare, primer del seu barri de Paris, prop del Jardin des Plantes, i després de Saint Malo, per a que la seva filla s’aprengui els carrers de memòria i no es perdi. Son molts els detalls i molts els personatges ben construits i entranyables, com en Frederick, l’amic d’en Wermer, el protagonista de la segona història, que fan d’aquesta una molt bona novela. ( )

Premio Pulitzer de Ficción 2015 . No entenc l'entusiasme que ha despertat aquest llibre, a vegades m'ha semblat que l'autor no sabia molt bé de què parlava. ( )