Clica una miniatura per anar a Google Books.
S'està carregant… The Handmaid's Tale (1985 original; edició 1998)de Margaret Atwood (Autor)
Informació de l'obraThe Handmaid's Tale de Margaret Atwood (1985)
Best Dystopias (3) » 183 més Booker Prize (1) Favourite Books (31) 501 Must-Read Books (27) BBC Big Read (17) Female Author (19) Folio Society (16) 1980s (1) Books Read in 2020 (33) 100 New Classics (3) Top Five Books of 2013 (150) Books Read in 2021 (36) Metafiction (23) Five star books (79) BBC Big Read (29) Big Jubilee List (2) Women's reading list (10) Women's Stories (12) Top Five Books of 2018 (132) BBC Radio 4 Bookclub (11) Religious Fiction (12) Overdue Podcast (8) Books Read in 2018 (243) Top Five Books of 2015 (223) Top Five Books of 2017 (215) Top Five Books of 2014 (677) Books Read in 2015 (477) Top Five Books of 2023 (224) Top Five Books of 2019 (187) Books Read in 2013 (229) Books Read in 2024 (646) My favourite books (28) AP Lit (45) Elegant Prose (33) Futurism Works (15) Books Read in 2022 (3,640) Unread books (389) 2017 Goal (8) Books on my Kindle (24) Florida (20) My Favourite Books (20) Books Read in 2007 (200) 5 Best 5 Years (5) Review 1 (9) Books Tagged Abuse (35) True Color (14) Authors from Canada (14) Read in 2018 (15) Favourite Books (18) um actually (31) Christianity (2) Fave Books (5) Read (8) Phoebe Bridgers (6) LT picks: Blue Books (168) Best Fantasy Novels (732) Libertarian Books (101) S'està carregant…
Apunta't a LibraryThing per saber si aquest llibre et pot agradar.
L'entrada a una distòpia autoritària que de forma tan subtil i gradual et fa entrar en un món on tota forma de dissidència acaba sent neutralitzada de forma implacable. De tant creïble que et fa esgarrifances. ( ) Distopia, organització d'un règim totalitari i teocràtic. A partir del greu problema del relleu generacional per falta de naixements, la societat societat s'articula amb un sistema marcadament contrari a la llibertat de les dones, i de la població en general, cada casta social de dones va vestida uniformada amb el color assignat: vermell per a les serventes, blau per a les senyores, verd per les encarrgades de les tasques de la llar, gris per a les no-dones, marró... Ambientada en una distòpia contemporània en què una part de Nord-amèrica ha esdevingut una teocràcia anomenada Gilead. La natalitat s'ha esfondrat i la protagonista es veurà obligada a ingressar en la nova casta de les "criades", dones reduïdes a ser un recipient per a la procreació, a ser un úter amb cames. La protagonista recorda la seua vida anterior en la societat democràtica occidental i tracta de resistir o si més no de sobreviure en la nova situació. Publicada a mitjans dels 80 del segle XX, torna a estar d'actualitat en els nostres dies, quan encara en gran part del món es tracta a les dones com a objectes i el fanatisme religiós és una amenaça global. La protagonista d'aquesta història ens l'explica en primera persona desde un futur pròxim. Ho fa en forma de "conte" perquè, segons ella, així fa menys mal. L'acció té lloc a l'estat de Gilead (als actuals EUA) a les darreries del segle passat. Una època que no va ser, però que tampoc ens haguès quedat tan llunyana. És un conte angoixant. Al meu parer, sobretot, pel poc que fa falta perquè el món en el que vivim giri 180 graus en curt període de temps. Aquest tipus d'històries depenen de l'equilibri que aconsegueixi l'autor a l'hora de descriure'ns l'univers en el que es desenvolupa. Massa poc fa que al lector li costi entrar i massa fa que perilli tota la creació i acabi essent semblant al que ens envolta. En aquest cas crec que l'autora surt amb nota tot i que jo no hagués afegit l'epíleg. Aquest darrer capítol trenca el to de la novel.la i recondueix les diverses interpretacions que pot tenir cada lector. És similar al que fa Manuel de Pedrolo amb el "Mecanoscrit del segon orígen", però amb menys traça. De totes maneres la novel.la és 100% recomenable per a tots els tipus de lectors. Aquest “conte” de títol chaucerià seria millor anomenar-lo “relat”, ja que recull en primera persona les experiències de la criada Offred en els primers temps de la república de Gilead, una teocràcia fonamentalista que, en un futur gens llunyà, ocupa part del que avui anomenem Estats Units. En aquesta nova societat, nascuda per l’alarmant descens de la fertilitat de la raça blanca, els homes duen les regnes i les dones es veuen reduïdes al seu paper de reproductores o, en cas d’impossibilitat, al de catalitzadores de l’embaràs. Les nocions d’enamorament o de desig sexual han estat prohibides sota l’autoritat de citacions bíbliques del Gènesi (l’episodi de Jacob, Raquel i Leah, en concret). I malgrat tot, el desig persisteix per sobre de la llei... En una primera lectura superficial queda clar que ens trobem davant d’un llibre feminista que, tot exacerbant el rol prototípic femení, intenta mostrar les seves febleses conceptuals. És un llibre molt arrelat als anys 80, quan el puixant moviment feminista va començar a rebre les seves primeres crítiques des de postures, diguem-ne, il·lustrades. Però “The handmaid’s tale” no és un pamflet, sinó la demostració palpable que Atwood és una escriptora descomunal, de raça. La seva malèvola distòpia ens és explicada amb calculat suspens, de forma fragmentària, amb freqüents retorns al passat. Així, el dia a dia de les “criades” revela lentament els detalls ritualitzats d’aquesta societat monstruosa, mentre els nebulosos records de la protagonista (de la qual no coneixerem mai el nom, només el seu patronímic) apuntaran a les suaus maneres com una democràcia pot esdevenir una dictadura per raons de “seguretat”. No sé si s’explicita a la narració o ho he imaginat, però la coneguda metàfora de l’aigua gradualment calenta on la granota acaba bullida hi és ben present. Hi ha aquí molta tela a tallar. Des de la imatgeria sensual, els referents bíblics i la postmodernitat del narrador no-fiable. En un sentit totalment pràctic, també és un “cautionary tale”, un advertiment sobre el perill d’aquells que pretendran salvar-nos en el futur immediat, possibles ambaixadors de la sinistra república de Gilead. Anecdòticament, després d’haver estat nominada als principals premis de ciència-ficció, Atwood es guanyà l’animadversió de tots els amants del gènere quan declarà que la seva novel·la pertanyia a la ficció especulativa, que la ciència-ficció era més aviat una qüestió de calamars gegants que parlen, dels quals la seva novel·la no en presenta ni un. Conyes apart, lectura obligada. Contingut aWilderness Tips / Lady Oracle / Bluebeard's Egg and Other Stories / The Handmaid's Tale de Margaret Atwood Té l'adaptacióAbreujat aEstà ampliat aHa inspiratTé una guia de referència/complementTé un estudiTé un comentari al textTé una guia d'estudi per a estudiantsPremisDistincionsLlistes notables
This look at the near future presents the story of Offred, a Handmaid in the Republic of Gilead, once the United States, an oppressive world where women are no longer allowed to read and are valued only as long as they are viable for reproduction. No s'han trobat descripcions de biblioteca. |
Debats actualsCapCobertes populars
Google Books — S'està carregant… GèneresClassificació Decimal de Dewey (DDC)813.54Literature English (North America) American fiction 20th Century 1945-1999LCC (Clas. Bibl. Congrés EUA)ValoracióMitjana:
Ets tu?Fes-te Autor del LibraryThing. |