The Underground Railroad (edició 2016)

La història de la Cora, la seva mare la Mabel i la seva àvia l'Ajarry. Aquesta fou capturada al continent africà per assaltans dahomeians, Dahomei és l'actual Benin des del 1975. Fou venuda vàries vegades i finalment va a parar a la finca Randall a Georgia. En dia a dia de la plantació és dur i la Mabel se n'escapa un dia deixant la seva filla amb l'àvia. Des d'aquell moment la Cora no deixa de pensar en fugir i arriba un dia que ho aconsegueix. Marxa amb un company de la plantació , en Caesar, se'ls hi afageix una amiga d'ella la Lovely. Prèviament el noi ha contactat amb el ferrocarril subterrani, aquesta xarxa clandestina que ajuda a fugir esclaus cap a les terres del nord, és tot un sistema hipersecret amb camins subterranis que adopten el llenguatge ferroviari, les estacions estan amagades sota granges de persones abolicionistes, els que hi participen escaven túnels sota terra que enllacen punts per poder sortir de les terres amb règim esclavista. Però paral·lelament s'organitzen els caçadors d'esclaus, gent sense cap escrúpol que per diners cacen els fugitius i els retornen als seus amos, com ara Ridgeway, que humiliat però no haver estat capaç de retornar la Mabel al seu amo, ho fa tot per retrovar la Cora. Durant la seva llarga fugida passa per diferents etapes on sembla que ho aconseguirà però sempre acaba essent trobada. Finalment acaba la novel·la i creus que potser ho haurà aconseguit però dubtes d'un final alliberador, al llarg de la fugida ho ha semblat tantes vegades i mai no s'ha fet realitat.
Molt interessant i curiós, mai no havia sentit as parlar del ferrocarril subterrani i és real. La narració transcòrre entre la Guerra de la Independència dels Estats Units (1783) i la Guerra de de Seccessió (1865). ( )

La Cora ha nascut en una plantació de Geòrgia, amb uns amos despòtics i despietats. Juntament amb un altre esclau es fuguen de la plantació i, per mitjà del Ferrocarril subterrani busquen la llibertat. Cada estació del ferrocarril reflexa un prisma d'una mateixa realitat: el supremacisme blanc.
L'autor ha dit que per mitjà de la fantasia ha explicat la realitat, una realitat esgarrifosa, i que si bé està ambientada fa quasi dos segles, en certa manera, avui encara perviu (això em recorda que el febrer passat, dos homes blancs van matar un noi negre que feia jogging, perquè sí, precisament a Geòrgia, i les autoritats han tardat tres mesos a detenir els autors malgrat haver-hi una filmació dels fets).
El llibre apel·la els nostres temors més profunds, les pors, la necessitat de seguretat, l'envalentiment quan actuem en grup, les enveges; però també l'existència d'herois que ho donen tot per combatre la injustícia, el martiri.
Amb un estil en alguns moments molt àgil, en altres més complex de llegir (o per la traducció?), el Ferrocarril és una novel·la que segur que no s'oblida fàcilment.
Per cert, m'ha agradat molt la referència als indígenes d'Amèrica, primeres "víctimes" del sistema... ( )

La història de l'esclavisme a EEUU vista a través d'una noia que fuig d'una
plantació amb un suposat tren subterrani. ( )