Un jove escriptor anglès se'n va a viure a Berlín als anys trenta i observa la societat berlinesa i l'ascensió del nazisme. Una narració breu formada per sis capítols, en cada un d'ells ens fa conèixer algunes de les persones que l'envolten: la seva arribada a la ciutat i com s'instal.la a la pensió de Fräu Schroeder i els altres hostes que hi viuen. Un capítol es el dedicat a Sally Bowles, la jove anglesa que dóna origen al personatge de la película Cabaret.En el següent passa a l'illa de Ruegen i ens presenta a Otto i a Peter, i la seva especial relació. en el proper coneixen a la família dels Nowak, és a dir la família de l'Otto, en una vivenda humil i destartalada Cristopher hi viu durant una temporada. Després ens dona a conèixer una família jueva rica, els Landauer. I per acabar ens explica l'efervescència de l'hivern del 1932-33, el seu darrer hivern a Berlín abans de marxar.
De fet és un relat autobiogràfic molt ben fet i que es llegeix amb ganes. ( )

BG-4

Amb una prosa directa i despullada d’artificis, el narrador, un jove britànic que fa classes d’anglès a Berlín, ens ofereix una col·lecció d’instantànies d’una ciutat que viu els seus últims anys de disbauxa i frenesí mentre sent com s’acosta la tempesta del Tercer Reich.

Christopher Isherwood (Disley, Cheshire, 1904 – Santa Monica, Califòrnia, 1986) Fill d’una aristocràtica família anglesa, de ben jove va anar a viure a Londres i va fer amics en els cercles intel·lectuals, com W.H. Auden i Stephen Spender. L’any 1929 es va establir a Berlín, on es va dedicar a fer classes d’anglès, es va interessar pel comunisme i va explorar sense complexos la seva homosexualitat. Va conèixer llavors E.M. Forster, que es convertiria en el seu mentor, i Jean Ross, en qui s’inspira el personatge de Sally Bowles. Adéu a Berlín és, sens dubte, la seva obra més cèlebre i ha estat adaptada al cinema dues vegades. La versió musical, Cabaret (1972), va guanyar vuit Òscars.