Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
"The story of humanity is the story of textiles--as old as civilization itself. Textiles created empires and powered invention. They established trade routes and drew nations' borders. Since the first thread was spun, fabric has driven technology, business, politics, and culture. In The Fabric of Civilization, Virginia Postrel traces this surprising history, exposing the hidden ways textiles have made our world. The origins of chemistry lie in the coloring and finishing of cloth. The beginning of binary code--and perhaps all of mathematics--is found in weaving. Selective breeding to produce fibers heralded the birth of agriculture. The belt drive came from silk production. So did microbiology. The textile business funded the Italian Renaissance and the Mughal Empire; it left us double-entry bookkeeping and letters of credit, the David and the Taj Mahal. From the Minoans who exported woolen cloth colored with precious purple dye to Egypt, to the Romans who wore wildly expensive Chinese silk, the trade and production of textiles paved the economic and cultural crossroads of the ancient world. As much as spices or gold, the quest for fabrics and dyes drew sailors across strange seas, creating an ever-more connected global economy. Synthesizing groundbreaking research from economics, archaeology, and anthropology, Postrel weaves a rich tapestry of human cultural development"--… (més)
szarka: Although about very different industries, The Box and The Fabric of Civilization both mine the fascinating intersection of history, economics, technology, and business.
Quines són les necessitats bàsiques per l’ésser humà?, alimentar-se, l’aixopluc i vestir-se. D’aquestes tres, la demanda de dues, alimentar-se i vestir-se, són infinites, es renoven constantment. D’aquestes dues, la que proporciona un major valor afegit és la necessitat de vestir-se, car que els tèxtils proporcionen unes oportunitats de diferenciació social, estatus, valor estètic i negoci uns quants ordres de magnitud per sobre de l’aliment, per molt vital que sigui aquest últim. Si féssim un salt enrere de 500 anys en una màquina del temps, i volguéssim utilitzar coneixements moderns per a fomentar una indústria per crear riquesa per la nostra ciutat o país, aquesta indústria seria la tèxtil. Recordem que la revolució industrial a occident es va construir sobre els telers de les fàbriques.
“El tejido de la civilización” és el títol de l’últim llibre que he llegit. Recorre des de tots els angles possibles la manera en què el teixit, la seva confecció, ha estimulat el coneixement, la tecnologia, el comerç. El teixit ha sigut una força impulsora de la civilització, està darrere dels orígens de l’agricultura, un dels beneficis de la qual podria ser la producció de fibres naturals. Està darrere dels orígens de la química moderna, que buscava la creació de nous i millors tints. Està darrere de la comptabilitat per partida doble i la invenció de les lletres de canvi per part dels comerciants tèxtils italians. Els primers codis binaris (1,0,1,0,1,0,1,0) podrien tindre un origen probable en patrons per la trama d’un telar, i d’aquí podríem saltar als Elements d’Euclides, l’aritmètica dels quals tenen molt sentit prenent-los com un conjunt d’exercicis orientats a calcular els fils de la trama i l’ordit necessaris per a crear elements decoratius geomètrics a la tela.
Tot el que el llibre explica és fascinant i l'autora, Virginia Postrel, s'ha hagut de documentar d'allò més en una gran quantitat de matèries diferents. Jo l'únic punt feble que li he trobat és que degut a la complexitat d'algunes explicacions tècniques sobre la confecció, i el funcionament d'alguns telers, falten imatges que ajudin a comprendre l'explicació, que inevitablement és feixuga. ( )
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
To my parents, Sam and Sue Inman, and to Steven
Primeres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
In 1900, a British archaeologist made one of the greatest finds of all time.
Citacions
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Accustomed to the brilliant tones of synthetic dye, we tend to imagine ancient purple as a bright color. But the Tyrian purple worth its weight in silver wasn’t the Technicolor hue bedecking Rex Harrison as Julius Caesar in 1963’s Cleopatra. Pliny described it as “the color of coagulated blood: dark when observed from the front, with bright reflections when seen from an angle.” In later Latin it was called blatta, from the word for “clot.” The most valuable of ancient dyes was not, by today’s standards, an especially attractive color. It also stank – and not just during the dyeing process. Pliny’s younger contemporary, the satirical poet Martial, listed “a fleece twice drenched in Tyrian dye” in a litany of terrible smells and joked that a rich woman dressed in purple because of its odor, hinting that it masked her own. “What is the cause of the prices paid for purple-shells,” clucked a disapproving Pliny, “which have an unhealthy odor when used for dye and a gloomy tinge in their radiance resembling an angry sea?” For buyers, the answer was social status. Few could afford Tyrian purple, so it marked its owner as special….Even the purple’s notorious stench conveyed prestige, because it proved the shade was the real thing, not some imitation fashioned from cheaper plant dyes.
Darreres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
It is all of these, cumulative an shared - a human story, a tapestry woven from countless brilliant threads.
"The story of humanity is the story of textiles--as old as civilization itself. Textiles created empires and powered invention. They established trade routes and drew nations' borders. Since the first thread was spun, fabric has driven technology, business, politics, and culture. In The Fabric of Civilization, Virginia Postrel traces this surprising history, exposing the hidden ways textiles have made our world. The origins of chemistry lie in the coloring and finishing of cloth. The beginning of binary code--and perhaps all of mathematics--is found in weaving. Selective breeding to produce fibers heralded the birth of agriculture. The belt drive came from silk production. So did microbiology. The textile business funded the Italian Renaissance and the Mughal Empire; it left us double-entry bookkeeping and letters of credit, the David and the Taj Mahal. From the Minoans who exported woolen cloth colored with precious purple dye to Egypt, to the Romans who wore wildly expensive Chinese silk, the trade and production of textiles paved the economic and cultural crossroads of the ancient world. As much as spices or gold, the quest for fabrics and dyes drew sailors across strange seas, creating an ever-more connected global economy. Synthesizing groundbreaking research from economics, archaeology, and anthropology, Postrel weaves a rich tapestry of human cultural development"--
Google Books — S'està carregant…
(4.19)
1
“El tejido de la civilización” és el títol de l’últim llibre que he llegit. Recorre des de tots els angles possibles la manera en què el teixit, la seva confecció, ha estimulat el coneixement, la tecnologia, el comerç. El teixit ha sigut una força impulsora de la civilització, està darrere dels orígens de l’agricultura, un dels beneficis de la qual podria ser la producció de fibres naturals. Està darrere dels orígens de la química moderna, que buscava la creació de nous i millors tints. Està darrere de la comptabilitat per partida doble i la invenció de les lletres de canvi per part dels comerciants tèxtils italians. Els primers codis binaris (1,0,1,0,1,0,1,0) podrien tindre un origen probable en patrons per la trama d’un telar, i d’aquí podríem saltar als Elements d’Euclides, l’aritmètica dels quals tenen molt sentit prenent-los com un conjunt d’exercicis orientats a calcular els fils de la trama i l’ordit necessaris per a crear elements decoratius geomètrics a la tela.
Tot el que el llibre explica és fascinant i l'autora, Virginia Postrel, s'ha hagut de documentar d'allò més en una gran quantitat de matèries diferents. Jo l'únic punt feble que li he trobat és que degut a la complexitat d'algunes explicacions tècniques sobre la confecció, i el funcionament d'alguns telers, falten imatges que ajudin a comprendre l'explicació, que inevitablement és feixuga. (