Walden o la vida als boscos (1854)

He iniciat la lectura d'aquest llibre per suggerència de la Clara Gríful, de la Caníbal, a través del cub de lectura de la biblioteca del Clot. Ella, amb la seva voluntat crítica i anti-sistema, m'ha descobert un autor que resulta ser, potser, un dels primers anti-sistema occidentals de la història. Aboga per una vida senzilla, lluny de les necessitats creades per la societat consumista (roba, accessoris per a la llar, mobiliari...).
A la primera part del llibre fa un esforç per a defensar aquesta vida senzilla. "Senzillesa, senzillesa, senzillesa! Dic jo, tingueu dos o tres afers i no pas cent o mil; en comptes d'un milió compteu-ne mitja dotzena i porteu els compes a lungla del dit gros. Enmig d'aquest mar esvalotat que és la vida civilitzada [...] Simplifiqueu, simplifiqueu." Aboga per una vida centrada en allò essencial. Explica amb detall aspectes pràctics de la seva vida ascètica a la cabana (des de la comptabiltat de la construcció de la cabana a la comptabilitat de l'hort, les hores dedicades al treball i al lleure, o l'enumeració del mobiliari i utensilis necessaris).
Però el llibre també és un redescobriment de la natura. Posa en valor el silenci i les sensacions de la vida al bosc (el pas de l'aire, el canvi de la la llum i l'aspecte del llac Walden al llarg del dia i de les estacions), així com la dinàmica de l'ecosistema: quins animals veu (aus, esquirols, ratolins, peixos...) o deixen rastre prop de la seva cabana. Parla de la importància de l'energia del sol per a fer créixer les plantes, els boscos, i fer funcionar l'ecosistema (no hi diu amb aquestes paraules!), i palra de l'imporància del cicle de l'aigua...
És potser el primer text que documenta i posa en valor aquest entorn natural, que durant segles havia estat el negatiu de la vida urbana, civilitzada, el caos habitat per bèsties salvatges i perilloses... En aquest sentit, potser es pot considerar també el primer text ecologista. Confirma que, en aquest sentit, el sentit comú agermana l'economia amb l'ecologia.
L' obra escrita fa més de 150 anys, i en alguns passatges el llenguatge es fa una mica pesat per a nosaltres, però algunes pàgines tenen fragments soprenents, evocatius, plens d'emoció. Fragments per a subratllar, per a tenir ben presents. Un cop més, com m'ha passat amb d'altres llibres del club de lectura, me'n compraré una exemplar per a subratllar, ja que tinc l'exemplar de la biblioteca ple de post-its per a marcar-ne les pàgines memorables. ( )

És una lectura revolucionària que planteja dubtes molt interessants a la societat de consum en què vivim actualment.
És un experiment vital interessant que ajuda a reflexionar sobre allò que necessitem per viure, allò que realment ens fa falta, que és molt poca cosa si es compara amb allò que és superflu.
M'interessa com a base inicial de reflexió sobre les necessitats de l'individu, però l'experiència grinyola perquè falta completar aquest experiment en comunitat, no de manera tan individualista com ho planteja l'autor.
Potser en obres posteriors el mateix autor reflexiona sobre l'aplicació d'aquesta teoria en comunitat, no només en l'individu? Ho hauré de buscar.
Destacaria el capítol 5 sencer - La Solitud. ( )