H1.1.5

Segona part de la fins ara trilogia de Kingsbridge on seguim les peripècies de diferents personatges al voltant d'uns 40 anys on les intrigues polítiques, la peste negra i la construcció d'un nou pont i d'una nova torre per a la catedral, fan de teló de fons de les desgràcies i proeses de la gent quotidiana. ( )

L'he començat i tot i que porto un bon tros m'està costant molt avançar. La trobo una història fluixa i avorrida i no m'ha atrapat. És una pena perquè vaig disfrutar molt de "Els pilars de la Terra"...

Les segones parts sempre decepcionen ( )

"Un món sense fi" és el nom que Ken Follet ha posat a la continuació d'"Els pilars de la terra". Entre l'un i l'altre hi ha un decalatge de 200 anys. És un llibre llarg, té 1258 pàgines. La narració transcorre entre el 1327 i el 1361. El fil argumental descriu la vida d'uns personatges durant la seva adolescència i l'arribada a la maduresa, en una època on l'esperança de vida amb prou feines superava els 50 anys.

Es relata el pas de la pesta per Anglaterra on va delmar la vida de gairebé el 50% de la població. Com a aspectes generals, penso que n'hi ha un parell que estan molt ben explicats:
1er.- La relació entre l'església i la noblesa. Aquests eren els propietaris del 100% de les terres i de les persones. Les persones eren els serfs, i per tant tenien una relació d'esclavatge vers els seus propietaris. En aquesta època comencen a alliberar-se de la seva servitud en base a la major productivitat que ofereixen aquells que treballen la seva pròpia terra i per tant milloren l'aportació als nobles pel pagament de les guerres.
2on.- El naixement d'una burgesia comerciant. En contrapartida a l'agricultura, la població comença a agrupar-se a les ciutats. Com a conseqüència d'aquest canvi, neix una burgesia comerciant que planta cara a església i noblesa i passa a tenir cert poder, sobretot a partir del moment en que els pobles obtenen del rei la carta de ciutat. Aquest fet els dona un estatus diferent del que poden tenir mai els camperols.

Quant al fil argumental, seguint el del primer llibre, hi ha un parell de construccions i una història familiar. També, com no, hi ha els dolents, els fantasmes dels quals van apareixent durant tot el llibre com la gota malaia, que semblen que no s'han de morir mai. Evidentment, tots ens morim, els bons i els dolents.

Aquests dos protagonistes, a l'entorn dels quals es teixeix tot el fil argumental, tenen el paper de dona que reivindica el paper de les dones a la societat, i de l'home que desitja aquesta dona, per sobre de tots els problemes que van sorgint. És una relació amb un estira i arronsa continuat que manté el to al llarg de tota la narració.

Quant al tema de les construccions, penso que la qualitat de la narració és molt inferior a la primera part, i molt allunyat d'altres narracions com "la catedral del mar" de l'Ildefonso Falcones, per exemple.

També la narració en general no té la qualitat de la part anterior. Penso que aquest llibre, tot i que amb ell he passat una estona agradable, queda força allunyat de la qualitat de narracions com la ja citada de l'Ildefonso Falcones. També és cert que es manté un bon to al llarg de la narració. Sense aquest to es faria impossible llegir un llibre de 1250 pàgines. ( )