És un llibre que em va sorprendre ja que quan vaig llegir-lo no coneixia res sobre l'autora, bibliotecària francesa. Parla de les relacions entre uns personatges molts diferents que comparteixen pis, amb objectius i classes socials contraposades. A partir d'aquí l'autora ens narra com entre tots se'n surten de les dificultats i fins i tot sorgeix l'amor.
Llibre recomanable on el tema de la vellesa per part dels protagonistes joves l'encaren de forma poc usual.

Massa diàlegs. Una història una mica previsible. Els personatges són poc interessants. L'aristòcrata vingut a menys no acaba de deixar de ser desdibuixat. La Camille, que pinta molt bé, però treballa en una empresa de neteja dóna lloc a referències a tècniques de pintura una mica pedants. I els altres dos personatges són el cuiner jove i brètol amb l'àvia malalta. Un llibre llarg, que no vaig poder acabar. Els diàlegs estan escrits en francès col·loquial i les descripcions són escasses. La psicologia dels personatges, limitada. Una decepció, després de llegir les històries curtes i dinàmiques de "Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part". ( )