Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín.Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt d'humor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable i absoluta en la qual tot queda justificat, des de la negació a un mateix fins a l'extenuació a la mort en sacrifici o a matar en nom de Déu.Com ja ho va ser L'evangeli segons Jesucrist, Caín és una novel·la necessària i crítica que de nou dóna compte del compromís de l'autor amb la responsabilitat d'escriure. Un cant a la llibertat de pensament i en favor de l'home.… (més)
"Que diablo de Dios es este que, para enaltecer a Abel, desprecia a Caín".
En Caín, Saramago regresa a los primeros libros de la Biblia. A traves de un itinerario heterodoxo, recorre ciudades decadentes y establos, palacios de tiranos y campos de batalla de la mano de los principales protagonistas del Antiguo Testamento, imprimiendole la música y el humor refinado que caracterizan su obra.
Caín pone de manifiesto lo que hay de moderno y sorprendente en la prosa de Saramago: la capacidad de hacer nueva una historia que se conoce de principio a fin. Una reflexión acerca del origen del poder y de las manipulaciones que las distintas religiones y sus aliados temporales han ejercido sobre las conciencias de los hombres para evitar que el pensamiento sea libre y el uso de la voluntad independiente de criterios religiosos. Una denuncia de los efectos perniciosos de las alianzas entre religiones y política. En definitiva, un alegato contra un Dios que mata y condena a quienes dice haber creado a su imagen y semejanza, y que Caín resuelve de forma sorprendente. ( )
Una mirada irònica i critica de diversos passatges bíblics: Adam i Eva, l' expulsió del paradís, Caín i Abel, Lilith,Isaac i el seu sacrifici, Abraham, la torre de Babel, Sodoma i Gomorra, l'arca de Noé...L'enfrontament entre Caín, que viatja en el temps, i un deu indiferent i venjatiu. ( )
Que la obra de Caín de José de Saramago, es muy buena y nos da entender la bipolaridad de DIOS que a muchos le causa frustración ya que muchas personas lo pintaban de ser un Dios bueno pero al final de leer lo que les hizo en sodoma y gomorra y que la mayoria de la gente de ese lugar pagara los platos rotos por solo unas cuantas personas es muy injunto y de ahí por que Dios es bipolar, podria hasta decirse que a Dios es quien decide quien puede vivir y quien no pero en eso esta gente buena y que ahi es cunado los meten en un solo saco y el señor es quien mata indiscriminadamente y por lo cual Caín al final de la obra se venga matando a todos los de la arca de Noe y el es al final quien empieza a recrear a la humanidad.
Informació del coneixement compartit en italià.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Per la fede, Abele offrì a Dio un sacrificio migliore di quello di Caino. A causa della sua fede, Dio lo considerò suo amico e accettò con soddisfazione le sue offerte. Ed è per la fede che Abele, anche se è morto, ancora parla. (Ebreo, 11, 4) Libro degli spropositi
Dedicatòria
Primeres paraules
Informació del coneixement compartit en italià.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Quando il signore, noto anche come dio, si accorse che ad adamo ed eva, perfetti in tutto ciò che presentavano alla vista, non usciva di bocca una parola né emettevano un sia pur semplice suono primario, dovette prendersela con se stesso, dato che non c'era nessun altro nel giardino dell'eden cui poter dare la responsabilità di quella mancanza gravissima.
Citacions
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
The history of mankind is the history of our misunderstandings with god, for he doesn't understand us, and we don't understand him.
Darreres paraules
Nota de desambiguació
Editor de l'editorial
Creadors de notes promocionals a la coberta
Llengua original
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín.Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt d'humor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable i absoluta en la qual tot queda justificat, des de la negació a un mateix fins a l'extenuació a la mort en sacrifici o a matar en nom de Déu.Com ja ho va ser L'evangeli segons Jesucrist, Caín és una novel·la necessària i crítica que de nou dóna compte del compromís de l'autor amb la responsabilitat d'escriure. Un cant a la llibertat de pensament i en favor de l'home.
En Caín, Saramago regresa a los primeros libros de la Biblia. A traves de un itinerario heterodoxo, recorre ciudades decadentes y establos, palacios de tiranos y campos de batalla de la mano de los principales protagonistas del Antiguo Testamento, imprimiendole la música y el humor refinado que caracterizan su obra.
Caín pone de manifiesto lo que hay de moderno y sorprendente en la prosa de Saramago: la capacidad de hacer nueva una historia que se conoce de principio a fin. Una reflexión acerca del origen del poder y de las manipulaciones que las distintas religiones y sus aliados temporales han ejercido sobre las conciencias de los hombres para evitar que el pensamiento sea libre y el uso de la voluntad independiente de criterios religiosos. Una denuncia de los efectos perniciosos de las alianzas entre religiones y política. En definitiva, un alegato contra un Dios que mata y condena a quienes dice haber creado a su imagen y semejanza, y que Caín resuelve de forma sorprendente. ( )