Qui diu que els déus ens han abandonat? No almenys Banville, que presenta en aquesta novel·la una divertida sàtira de la vida familiar i de les forces, en aquest cas divines, que mouen els fils de les nostres vides. I tot a partir de la vetlla de tota una família que espera amb ànsia si el patriarca, en coma, torna a la vida o no. ( )

En aquesta novel·la, John Banville ens narra el darrer dia de vida d'un reputat matemàtic que es troba immobilitzat, en coma, al seu llit. Ho fa mitjançant personatges tan diversos com el propi malalt, o fins hi tot, el déu Hermes. I en aquesta narració hi intervenen la seva família i d'altres persones amb més o menys importància dins de la vida del científic.

A Els Infinits pot arribar a ser una mica embolicat descobrir qui està narrant cada part del text, però mai fins a perdre el fil de l'argument. A més, el fet de fer-hi participar a alguns déus de l'Olimp aporta un punt d'humor, negre a vegades, que resulta força característic d'aquesta novel·la. ( )

Aquesta novel·la de John Banville, ens porta a les relacions familiars al voltant d'un home en estat de coma, i com l'apariació de altres personatges aliens, poden remoure sentiments i secrets amagats. Trobo que és una lectura amena i amb un bon treball de personatges, potser el que trobo superflu és l'aparició transversal de la mitologia grega, ja que no crec que aportin res d'essencial al desenvolupament de la història. ( )

Soc un fervent admirador de John Banville des de que vaig llegir "el Mar" l'any 2006. Per tant, esperava aquesta traducció de "The Infinities" amb candeletes perquè la pretensió de llegir-la amb anglès va fracassar des de les primeres pàgines al tractar-se d'una obra tan complexa com argument i alhora tan meticulosa en les descripcions, cosa lloable però que superava les meves possibilitats de comprensió.
Certament és tracta per a mi d'una obra cabdal tant per la concepció com el desenvolupament. Les obres d'aquest autor, pel que jo conec, sempre adopten un ritme pausat on els esdeveniments van succeint una mica com a desgrat del propi l'autor. Aquest, s'aferrissa de valent amb els seus personatges i el lector arriba a sentir-los gairebé presents.
Hi ha tanmateix un gran mestratge i molta ironia en el rerefons del llenguatge així com una manera molt característica d'escriure de Banville que es fa present en totes les seves obres. Potser per això no he pogut deixar de recordar algunes figures de "El Mar" tot i que la història aquí és ben diferent. Curiosament el personatge de Benny Grace de "Els Infinits" porta aquí el mateix cognom que el Carlo Grace de "El Mar" i certament hi ha, per a mi, una ressemblança tant de faccions com d'actitud vital del personatge en les dues obres.
No crec que sigui casual. No hi trobo espai per a la casualitat a les obres de Banville.
"Els infinits" exigeix atenció des del primer moment. Estem en un espai de dol. Dol encara no consumat però.
L'entorn familiar es reuneix, espera i es va descomponent . Com en un billar (perdoneu la futilitat de la comparació) cada personatge (bola) que és tocat s'altera en la seva posició després de rebre el més subtil impacte i, al seu torn en colpeja (si pot) una altre que també s'altera.....
Alguns dels personatges de l'obra, a més estan, meravellosament ben influenciats (tocats) per obra i gràcia d'algun Deu de l'Olimp potser cansat de gaudir de tanta, tanta infinitat i sorprès alhora de les manyagueries, sovint fictícies, dels humans.
Aquest atreviment de jugar amb elements inesperats de la mitologia introduint-los a l'història que es va desenvolupant mica a mica està feta amb un rigor i precisió extraordinari i aviat s'integra per part del lector com un fet ben entenedor gairebé factible, després de la primera sotragada.
Una obra densa, gens fàcil però extraordinària per tot els que ens fa sentir i sobretot pensar.
La traducció d'Eduard Castanyo igual que la que va fer del "El mar" també a Bromera és rica, concisa, entenedora i fidel a l'original (cosa que he pogut comprovar). Un gran encert de l'Editorial Bromera. ( )

L'autor descriu durant tot el libre els féts que transcorren al voltant del llit de mort del patriarca. Hi ha una barreja de personatges reals i ficticis però el principal són les fortaleses i febleses de tots els personatges.
Cal destacar l'humor negre de l'escriptor que desdramatitza el fet de la mort, ja que és un capitol que tots haurem de viure.
Descripcions acurades que ens ajuden a posar-nos en situació i traslladar-nos a la casa on té lloc tota la trama.