Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
L'educació sentimental recorre la inquieta vida amorosa i social del seu protagonista durant una trentena d'anys. El jove Frédéric Moreau s'estableix a París el 1840 per estudiar Dret, fet que vol aprofitar per seduir la dona de qui està enamorat, Marie Arnoux, casada amb un ric marxant d'art. Davant les seves dificultats per aconseguir-ho, té relacions amb diverses dones, però manté la seva atracció per Marie. Mentre ell alhora tracta d'accedir a l'alta burgesia parisenca, debat de forma animada amb els seus amics i coneguts sobre la presa de consciència política durant la crisi que eclosiona amb la revolució de 1848.En la seva obra de maduresa, el gran novel·lista Gustave Flaubert hi aboca experiències autobiogràfiques com la seva passió per una dona casada més gran que ell, i la seva vida a la capital francesa. Història irònica i pessimista a la vegada, el genial autor hi mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època.… (més)
Tot i que el contexte polític en el que es mou la trama n'enreda la comprensió, el llibre és una fotografia nítida del nostre comportament social (interessat, superficial, poc compromés...), la infelicitat donada pel vagarejar desmenjat d'una i-lusió decebedora a un altre i l'auto-engany perpetu, que ens porta a culpar a la mala sort el que és fruit del poc compromís. ( )
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
On the morning of 15 September 1840 the Ville de Montereau was lying alongside the quai Saint-Bernard belching clouds of smoke, all ready to sail.
Citacions
Informació del coneixement compartit en italià.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
La maggior parte degli uomini che erano presenti avevano servito almeno quattro governi; e avrebbero venduto la Francia o il genere umano per garantire il loro patrimonio, risparmiarsi un disagio, una difficoltà, o anche semplicemente per bassezza, per adorazione istintiva del potere. Tutti dichiararono ingiustificabili i delitti politici. Bisognava piuttosto perdonare quelli che provenivano dal bisogno. E non mancarono di citare l'eterno esempio del padre di famiglia che ruba l'eterno pezzo di pane all'eterno fornaio.
[dalla Nota del traduttore (Lalla Romano)] L'effetto del linguaggio flaubertiano è quello di una vibrante, cangiante, infinita monotonia. … "L'educazione” non piacque, e Flaubert ne soffrì. … È probabile che questa «storia di un giovane», delle sue perplessità, gaffes, trasporti e delusioni, generosità e vigliaccherie, continui a deludere qualcuno; e analogamente il dover seguire il ritmo incalzante, rapido eppure monotono della narrazione, la casualità e insieme necessità degli intrecci.
Darreres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
'Could be? Yes, that was our best time!' said Deslauriers.
L'educació sentimental recorre la inquieta vida amorosa i social del seu protagonista durant una trentena d'anys. El jove Frédéric Moreau s'estableix a París el 1840 per estudiar Dret, fet que vol aprofitar per seduir la dona de qui està enamorat, Marie Arnoux, casada amb un ric marxant d'art. Davant les seves dificultats per aconseguir-ho, té relacions amb diverses dones, però manté la seva atracció per Marie. Mentre ell alhora tracta d'accedir a l'alta burgesia parisenca, debat de forma animada amb els seus amics i coneguts sobre la presa de consciència política durant la crisi que eclosiona amb la revolució de 1848.En la seva obra de maduresa, el gran novel·lista Gustave Flaubert hi aboca experiències autobiogràfiques com la seva passió per una dona casada més gran que ell, i la seva vida a la capital francesa. Història irònica i pessimista a la vegada, el genial autor hi mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època.