La Segona Guerra Mundial explicada per les dones que van participar directament en la comtesa, franctiradores, conductores de tancs, infermeres, pilots, radiografistes, bugaderes... mil i una feines fetes per dones dins l'exèrcit rus. Sovint noies ben joves s'allistaven per defensar la seva pàtria i la idea comunista, per lluitar contra els alemanys que els estaven envaint. Moltes d'elles van morir, d 'altres van rebre condecoracions però en acabar la guerra van patir el rebuig de la pròpia societat. Mentrestant els seus malsons, la seva joventut estruncada, les seves ganes de ser felices van quedar a segon terme. La societat bielorussa va patir molt i quan l'autora comença a recollir els testimonis de les dones de la guerra han passat ja més de vint anys del final de la lluita armada però moltes d'elles encara no s'han atrevit a parlar-ne obertament.
És una crònica dura, i esgarrifossa,en pensar que en aquests moments de la guerra d'Ucraïna aquest pobles tornen a passar pel mateix tràngul, penses que la humanitat no ha aprèn dels seus errors.
Svetlana Alexiévich va ser Premi Nobel de Literatura al 2015. ( )

La segona guerra mundial quan els alemanys varen entrar a Rússia. L'autora premi Novel de literatura el 1915 explica en primera persona els relats que li van fer dones o mes ben dit adolescents que van lluitar a la guerra.
Una història molt i molt colpidora, que vaig conèixer després de veure al teatre aquesta història dirigida per l'Oriol Broggi i protagonitzada per Clara Segura. ( )

Svetlana Alexiévich premio Nobel de literatura 2015, aborda en esta obra una historia que nunca ha sido contada, la del casi millón de mujeres que combatieron en las filas del Ejército Rojo durante la segunda guerra mundial. Este libro reúne los recuerdos de cientos de ellas, mujeres que fueron francotiradoras, condujeron tanques o trabajaron en hospitales de campaña. Su historia no es una historia de la guerra, ni de los combates, es la historia de hombres y mujeres en guerra.¿Qué les ocurrió? ¿Cómo les transformó? ¿De qué tenían miedo? ¿Cómo era aprender a matar? Estas mujeres, la mayoría por primera vez en sus vidas, cuentan la parte no heroica de la guerra, a menudo ausente de los relatos de los veteranos. Hablan de la suciedad y del frío, del hambre y de la violencia sexual, de la angustia y de la sombra omnipresente de la muerte. Alexiévich deja que sus voces resuenen en este libro estremecedor, que pudo reescribir en 2002 para introducir los fragmentos tachados por la censura y material que no se había atrevido a usar en la primera versión.