Clica una miniatura per anar a Google Books.
S'està carregant… The Horses of St. Marks: A Story of Triumph in Byzantium, Paris and Venice (2004)de Charles Freeman
Cap S'està carregant…
Apunta't a LibraryThing per saber si aquest llibre et pot agradar. No hi ha cap discussió a Converses sobre aquesta obra. Sense ressenyes | afegeix-hi una ressenya
Presents a history of the four famous horse statues of St. Mark's Basilica in Venice, documenting their mysterious origins and turbulent movements throughout Europe over the centuries. No s'han trobat descripcions de biblioteca. |
Debats actualsCapCobertes populars
Google Books — S'està carregant… GèneresClassificació Decimal de Dewey (DDC)940History and Geography Europe EuropeLCC (Clas. Bibl. Congrés EUA)ValoracióMitjana:
Ets tu?Fes-te Autor del LibraryThing. |
Una de les ambicions del llibre és examinar com els cavalls han representat al llarg del temps diversos significats – victòria, espoli -; fins hi tot n’han representant varis al mateix temps. Però l’autor presenta molt més material. Com a personificació clàssica de la victòria, els cavalls no només són un símbol de l'alliberament de Venècia dels bizantins, sinó que també simbolitzen el reemplaçament de Constantinoble per Venècia com a força dominant a la Mediterrània oriental. Els cavalls van ser i són obres d’art per si mateixes, independentment del seu significat simbòlic, i al llarg de la seva història han sovintejat els debats sobre les seves qualitats estètiques. Aquest debats van donar ressonància als cavalls, especialment durant el Renaixement, època en la que les escultures considerades obres mestres de l’art clàssic estaven molt cotitzades.
L'autor repassa les dificultats per datar l'estil, atribuir-hi una autoria, saber si són obres originals o còpies, el conjunt de les quals fa difícil formar una hipòtesi sobre l'origen geogràfic i temporal dels cavalls. Però sembla que pel material emprat – coure aliat amb una mica d’estany- és un conjunt fet durant l’Imperi Romà; els grecs no sabien treballar el coure perquè fon a una temperatura (1.200 – 1.300º C) molt superior a la del bronze. Segurament es va triar el coure d'alta puresa per donar un daurat de mercuri més satisfactori.
En el coixí sobre el que descansa el llibre hi trobem, a part dels sospitosos habituals (el doge Enrico Dandolo, croats, Napoleó, Canova), figures de l’alçada de Johann Winckelmann, el fundador de la moderna història de l’art i de l'arqueologia com a ciència, el qual va assignar la procedència i valorar les escultures en funció dels canons que ell mateix havia creat; o be Goethe, que va admirar l’obra en persona i va adonar-se que les seves proporcions estaven definides per que els cavalls fossin presentats presidint des de un pla superior al públic espectador.
Si al lector l’obra a vegades li pot semblar una mica feixuga de llegir, ha de considerar que al seu autor, Charles Freeman, li agrada endinsar-se en temàtiques complexes (com per exemple el paper del cristianisme en l’evolució del pensament occidental) i que és un gran expert en història de l’art i europea, coneixements que demostra abastament en aquest text. Com exemple, aporta els punts de vista contraposats que van aparèixer en el mon de l’art a França quan els cavalls van ser espoliats a París un cop Napoleó va sotmetre Venècia. Mostra els partidaris del trasllat, amb els argument que a França les obres estarien més ben conservades que no pas a Itàlia, que les obres d’art mereixien estar als països on la llibertat imperava o que era una justa compensació per la victòria militar; el mateix Napoleó va dir la seva, quan establia que tots els homes de geni, tots aquells que han assolit distincions en la república de les lletres, són francesos, no important en quin país hagin nascut, de forma que era ben apropiat que París fos el nou centre de cultura europea. Els contraris a aquesta posició (el pintor David entre ells) argumentaven que les obres d’art perdien una part molt important del seu significat fora del context on estaven originalment exposades. Un debat que avui encara és més viu. ( )