IniciGrupsConversesMésTendències
Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
Hide this

Resultats de Google Books

Clica una miniatura per anar a Google Books.

S'està carregant…

Una Concorxa d'enzes (1980)

de John Kennedy Toole

Altres autors: Mira la secció altres autors.

MembresRessenyesPopularitatValoració mitjanaConverses / Mencions
18,580411173 (3.96)1 / 590
El protagonista d?aquesta novel?la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l?Ignatius J. Reilly ?un còctel d?Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d?Aquino pervers?, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al?legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d?una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l?existència contemporània» i embarcat en feines d?allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d?una pel?lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d?estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l?agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l?octogenària enfurida perquè no la jubilen... Una confabulació d?imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l?obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.… (més)
  1. 254
    Catch-22 de Joseph Heller (InvisiblerMan)
  2. 92
    The Brief Wondrous Life of Oscar Wao de Junot Díaz (citygirl, 2810michael)
  3. 71
    El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger (mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Books with Delusional/Enlightened Outcast protagonists
  4. 61
    One Flew over the Cuckoo's Nest de Ken Kesey (mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Books with Delusional/Enlightened Outcast protagonists
  5. 40
    Handling Sin de Michael Malone (caseydurfee)
  6. 62
    Fear and Loathing in Las Vegas de Hunter S. Thompson (mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Books with Delusional/Enlightened Outcast protagonists
  7. 40
    Managing Ignatius: The Lunacy of Lucky Dogs and Life in New Orleans de Jerry Strahan (lilithcat)
    lilithcat: The true craziness behind Toole's fiction.
  8. 41
    Henderson, el rei de la pluja de Saul Bellow (ShelfMonkey)
  9. 41
    The Dog of the South de Charles Portis (framberg)
    framberg: less well known but similar type of humor
  10. 42
    Complete Stories de Flannery O'Connor (ainsleytewce)
  11. 31
    Little Big Man de Thomas Berger (mcenroeucsb, mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Books with Amusing Rogue protagonists
    mcenroeucsb: Books with Delusional/Enlightened Outcast protagonists
  12. 32
    Jimmy Corrigan: The Smartest Kid on Earth de Chris Ware (2810michael)
  13. 21
    The Life and Extraordinary Adventures of Private Ivan Chonkin de Vladimir Vojnovitsj (rabornj)
    rabornj: same type of character humor
  14. 32
    Flashman de George MacDonald Fraser (mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Flashman is a selfish coward; Toole's Ignatius is lazy, judgmental, and has delusions of grandeur. Yet through their hilarious narration of their misadventures, we come to sympathize with them and cheer for them in their bizarre quests.
  15. 21
    Stars and Bars de William Boyd (mcenroeucsb)
    mcenroeucsb: Satirical in the American South
  16. 10
    Kinflicks de Lisa Alther (ainsleytewce)
  17. 21
    Beyond the Great Indoors de Ingvar Ambjørnsen (erlend2)
  18. 21
    A Fraction of the Whole de Steve Toltz (helio_)
  19. 43
    Lord of the Barnyard: Killing the Fatted Calf and Arming the Aware in the Cornbelt de Tristan Egolf (askthedust)
  20. 21
    Firmin de Sam Savage (pgmcc)
    pgmcc: Both books take a quirky viewpoint on the world. They are also both about loneliness and isolation, yet really good reads.

(Mira totes les recomanacions 41)

hopes (10)
Catalog (20)
Books (58)
Satire (95)
S'està carregant…

Apunta't a LibraryThing per saber si aquest llibre et pot agradar.

Anglès (384)  Castellà (9)  Francès (9)  Italià (2)  Suec (1)  Danès (1)  Hebreu (1)  Alemany (1)  Neerlandès (1)  Totes les llengües (409)
Es mostren 1-5 de 409 (següent | mostra-les totes)
Hace mucho tiempo que leí esta famosísima novela, pero la había olvidado, y ahora he vuelto a ella. No es, por tanto, una novela inolvidable para mí. Las comparaciones que se hacen con los grandes escritores universales me parecen totalmente exageradas.

El argumento de base es muy conocido: Ignatius Reilly, un treintañero estrafalario, vive en Nueva Orleans con su madre, convencido de ser un erudito altomedieval perdido en el siglo XX. Se dedica a escribir despotricando contra lo que le rodea, sin publicar jamás ni una línea. En un momento determinado, su madre le obliga a buscar un trabajo con el que pagar las deudas, e Ignatius acaba primero en una destartalada fábrica de pantalones (llamada nada menos que "Levy Pants") y luego de vendedor de salchichas callejero. En cada uno de estos trabajos organizará un movimiento político disparatado: la "cruzada por la dignidad mora" con los trabajadores negros de la fábrica, o un "partido de la paz" con los "sodomitas" del Barrio Francés. Sobrevuela a todo su relación con una antigua novia, activista de extrema izquierda y ahora emigrada a Nueva York pero con la que mantiene una curiosa relación epistolar, y Boecio como máximo referente moral.

Desde luego, Ignatius es el eje de la novela, pero la sarta de personajes secundarios no le va a la zaga. Desde su propia madre hasta el negro Jones (sin duda, el que más sentido común tiene de toda la obra, pese a estar siempre parapetado tras unas gafas de sol y en medio de una nube de humo, suponemos que de tabaco), pasando por el bonachón e inútil patrullero Mancuso; la propietaria de burdel Lana Lee, compinchada con un adolescente para distribuir pornografía por los institutos; la anciana y semi-demente señorita Trixie, que solo quiere que la jubilen y la dejen en paz, pero que es mantenida en Levy Pants porque la esposa del dueño se empeña en que es bueno para su estabilidad psicológica... Es una enorme caterva de tipos disparatados, ninguno de ellos totalmente locos, pero ninguno sensato del todo, salvo, como digo, quizá el negro Jones.

Toole ha cogido a esta tribu y parece haberlos lanzado a las calles de Nueva Orleans a ver qué ocurre. Y, claro, el resultado es una sucesiónde situaciones estrambóticas y de diálogos surrealistas que mantienen al lector siempre entretenido. Ciertamente, muchas veces uno se sonríe y hasta se ríe; otras veces, a la vez, se queda reflexionando en alguno de los muchísimos comentarios afilados que el autor va dejando caer como sin querer, siempre en boca o en acción de algún personaje. Pero el resultado final es algo triste. Toda esta gente, en el fondo, son unos desgraciados y parecería que la vida en esa ciudad y ese tiempo no tiene demasiado sentido. Quizá por eso Ignatius se refugia en la Alta Edad Media, cuando el mundo tenía más "teología y geometría". ( )
  caflores | Jan 14, 2021 |
Haven't read this in ages but have found it amusing both times I've read it in the past. It's one I pass along to friends. ( )
  dllh | Jan 6, 2021 |
"You learnt everything, Ignatius, except how to be a human being." -crux, I guess.

"My being has many facets." -one of the few things that made me laugh out loud.

0.5 stars for the sad parts. ( )
  stravinsky | Dec 28, 2020 |
Read as a young person, so I don't remember much. Straight to the TBRR pile
  Teresa1966 | Dec 22, 2020 |
This is one of the best, funniest novels I've ever read. I used to spend my subway commute in NYC delighting in this wonderful book. Many times, I actually laughed out loud. Once, I saw a fellow passenger do the same & I told her how much I'd enjoyed it. This is a true gem. ( )
  BobAnd | Dec 9, 2020 |
Es mostren 1-5 de 409 (següent | mostra-les totes)
A pungent work of slapstick, satire and intellectual incongruities - yet flawed in places by its very virtues.
afegit per Shortride | editaThe New York Times Book Review, Alan Friedman (Web de pagament) (Jun 22, 1980)
 
Ultimately, Ignatius is simply too grotesque and loony to be taken for a genius; the world he howls at seems less awful than he does. Pratfalls can pass beyond slapstick only if they echo, and most of the ones in this novel do not. They are terribly funny, though, and if a book's price is measured against the laughs it provokes, A Confederacy of Dunces is the bargain of the year.
afegit per Shortride | editaTime, Paul Gray (Jun 2, 1980)
 
This is the kind of book one wants to keep quoting from. I could, with keen pleasure, copy all of Jones's dialogue out and then get down to the other characters. Apart from being a fine funny novel (but also comic in the wider sense, like Gargantua or Ulysses), this is a classic compendium of Louisiana speech. What evidently fascinated Toole (a genuine scholar, MA Columbia and so on) about his own town was something that A.J. Liebling noted in his The Earl of Louisiana: the existence of a New Orleans city accent close to the old Al Smith tonality, 'extinct in Manhattan', living alongside a plantation dialect which cried out for accurate recording.
afegit per SnootyBaronet | editaObserver, Anthony Burgess
 
El protagonista de esta novela es uno de los personajes más memorables de la literatura norteamericana: Ignatus Reilly -una mezcla de Oliver Hardy delirante, Don Quijote adiposo y santo Tomás de Aquino, perverso, reunidos en una persona-, que a los treinta años aún vive con su estrafalaria madre, ocupado en escribir una extensa y demoledora denuncia contra nuestro siglo, tan carente de teología y geometría como de decencia y buen gusto, un alegado desquiciado contra una sociedad desquiciada. Por una inesperada necesidad de dinero, se ve 'catapultado en la fiebre de la existencia contemporánea', embarcándose en empleos y empresas de lo más disparatado.
afegit per Pakoniet | editaLecturalia
 



Ruggero Bianchi
Tuttolibri
settembre 1998
Il caso di Una banda di idioti di John Kennedy Toole ricorda sorprendentemente, per molti versi, quello di Il giovane Holden di J.D. Salinger. Opere, entrambe, di autori (quasi) esordienti e comunque alla loro prima esperienza nel campo della narrativa lunga. E scritte, entrambe, da artisti irrequieti e verosimilmente nevrotici, non disposti a campare sulla sinecura del loro primo successo. Conosciamo tutti, di Salinger, la scelta di centellinare i propri scritti e di difendere la sua scelta esistenziale, una sorte di coleridgiana morte-in-vita. Ma pochi sanno della fine di Toole, nato nel 1937 e suicidatosi nel 1969, a soli trentadue anni, lasciando alla madre il compito di trasformare in bestseller e in classico moderno un libro che forse non pensava di poter mai pubblicare e che, negli Stati Uniti, uscì grazie soltanto al parere autorevole (sebbene segretamente perplesso) del celebre critico Walter Percy, che firma anche l’introduzione all’edizione italiana.Ma le analogie non si fermano qui. Sia Il govane Holden che Una banda di idioti pongono, fin dal titolo, grossi problemi alla bravura dei traduttori.
Il primo alludendo, con la dizione originale di The Catcher in the Rye, alle figure del baseball e alle coltivazioni del mais; il secondo chiamando in causa, sotto la formula di A Confederacy of Duncies, la realtà di un Sud "confederato" nella guerra civile e l’indimenticato poema di Alexander Pope, The Dunciad (1728), un capolavoro satirico inglese del primo Settecento che nessuno oggi legge come nessuno oggi legge il Parini e, probabilmente, per le stesse ragioni. Come se non bastasse, ai due romanzi è toccata di fatto la medesima sorte in Italia. The Catcher in the Rye di Salinger, uscito nel 1952 nel nostro Paese con il titolo Vita da uomo (Casini editore, traduzione di Jacopo Darca), divenne un bestseller grazie alla nuova edizione di Einaudi del 1961 (trad. di A. Motti). A Confederacy of Duncies passò inosservato dal pubblico una quindicina d’anni fa, sebbene Luciana Bianciardi vincesse, per la sua traduzione oggi ripubblicata in altra cornice, il Premio Monselice 1983.
afegit per cf66 | editaTuttolibri, Ruggero Bianchi
 

» Afegeix-hi altres autors (14 possibles)

Nom de l'autorCàrrecTipus d'autorObra?Estat
Toole, John Kennedyautor primaritotes les edicionsconfirmat
Capus, AlexTraductorautor secundarialgunes edicionsconfirmat
Percy, WalkerPròlegautor secundarialgunes edicionsconfirmat
Salmenoja, MargitTraductorautor secundarialgunes edicionsconfirmat
SanjulianAutor de la cobertaautor secundarialgunes edicionsconfirmat
Has d'iniciar sessió per poder modificar les dades del coneixement compartit.
Si et cal més ajuda, mira la pàgina d'ajuda del coneixement compartit.
Títol normalitzat
Títol original
Títols alternatius
Informació del coneixement compartit en italià. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Data original de publicació
Gent/Personatges
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Llocs importants
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Esdeveniments importants
Pel·lícules relacionades
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Premis i honors
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Epígraf
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
When a true genius appears in the world, you may know him by this sign, that the dunces are all in confederacy against him.
— Jonathan Swift, Thoughts on Various Subjects (1706)
There is a New Orleans city accent...associated with downtown New Orleans, particularly with the German and Irish Third Ward, that is hard to distinguish from the accent of Hoboken, Jersey City, and Astoria, Long Island, where the Al Smith inflection, extinct in Manhattan, has taken refuge. The reason, as you might expect, is that the same stocks that brought the accent to Manhattan imposed it on New Orleans.

"You're right on that. We're Mediterranean. I've never been to Greece or Italy, but I'm sure I'd be at home there as soon as I landed."
He would too, I thought. New Orleans resembles Genoa or Marseilles, or Beirut or the Egyptian Alexandria more than it does New York, although all seaports resemble one another more than they can resemble any place in the interior. Like Havana and Port-au-Prince, New Orleans is within the orbit of a Hellenistic world that never touched the North Atlantic. The Mediterranean, Caribbean and Gulf of Mexico form a homogeneous, though interuppted, sea.
A. J. Liebling,
THE EARL OF LOUISIANA
Dedicatòria
Primeres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
A green hunting cap squeezed the top of the fleshy balloon of a head. The green earflaps, full of large ears and uncut hair and the fine bristles that grew in the ears themselves, stuck out on either side like turn signals indicating two directions at once. Full, pursed lips protruded beneath the bushy black moustache and, at their corners, sank into little folds filled with disapproval and potato chip crumbs.
Perhaps the best way to introduce this novel-which on my third reading of it astounds me even more than the first-is to tell of my first encounter with it. (Foreword)
Citacions
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
"The only problem those people have anyway is that they don't like new cars and hair sprays. That's why they are put away. They make the other members of society fearful. Every asylum in this nation is filled with poor souls who simply cannot stand lanolin, cellophane, plastic, television, and subdivisions."
“I refuse to ‘look up.’ Optimism nauseates me. It is perverse. Since man’s fall, his proper position in the universe has been one of misery.”
Darreres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
(Clica-hi per mostrar-ho. Compte: pot anticipar-te quin és el desenllaç de l'obra.)
Nota de desambiguació
Editor de l'editorial
Creadors de notes promocionals a la coberta
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Llengua original
Informació del coneixement compartit en anglès. Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
CDD/SMD canònics

Referències a aquesta obra en fonts externes.

Wikipedia en anglès (2)

El protagonista d?aquesta novel?la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l?Ignatius J. Reilly ?un còctel d?Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d?Aquino pervers?, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al?legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d?una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l?existència contemporània» i embarcat en feines d?allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d?una pel?lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d?estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l?agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l?octogenària enfurida perquè no la jubilen... Una confabulació d?imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l?obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

No s'han trobat descripcions de biblioteca.

Descripció del llibre
Sumari haiku

Dreceres

Cobertes populars

Valoració

Mitjana: (3.96)
0.5 24
1 199
1.5 19
2 318
2.5 70
3 679
3.5 219
4 1365
4.5 239
5 1912

Penguin Australia

Penguin Australia ha publicat 4 edicions d'aquest llibre.

Edicions: 0141182865, 0141023465, 0141045647, 0241951593

Ets tu?

Fes-te Autor del LibraryThing.

 

Quant a | Contacte | LibraryThing.com | Privadesa/Condicions | Ajuda/PMF | Blog | Botiga | APIs | TinyCat | Biblioteques llegades | Crítics Matiners | Coneixement comú | 154,442,094 llibres! | Barra superior: Sempre visible