Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
Looking for excitement, Coraline ventures through a mysterious door into a world that is similar, yet disturbingly different from her own, where she must challenge a gruesome entity in order to save herself, her parents, and the souls of three others.
Bookshop_Lady: "Coraline" is creepy and might be too creepy for some kids. "The Thirteen Clocks" has a few creepy moments but overall is a light-hearted fairy tale. They're very different books and tell very different stories. But for all that, I believe older children/young teens who enjoy one of these books will probably enjoy both.… (més)
reading_fox: Slightly older YA, and a full novel. But the same theme, children move into a new place and discover a creepy 'fairy world' thats hard to escape.
BookshelfMonstrosity: Readers will savor the tension of both horror stories involving characters seeking ways to put souls to rest. Each story explores the distinctions between fantasy and reality in a deliciously creepy way.
BookshelfMonstrosity: Smart, determined girls journey to darkly magical worlds in order to rescue a parent in these original and dazzling fairy tales constructed with beautiful imagery and intricate storylines.
Al pis nou de la família de la Coraline hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Tretze de les portes s’obren i es tanquen. La catorze, no. Imagina’t que l’obres i la travesses. A l’altra banda et trobes amb una casa idèntica on viuen uns pares clavats als teus. Al principi, les coses semblen fantàstiques. El menjar és millor, la caixa de joguines és plena d’àngels de corda que volen per tota l’habitació, llibres amb il·lustracions que es deformen i fan pampallugues i uns pares que es desviuen per fer-te feliç. La Coraline, com l’Alícia, però en clau de terror, s’ha introduït en el reflex emmirallat de la seva pròpia realitat. També hi ha altres nens atrapats allà, ànimes perdudes darrere els miralls. Haurà de lluitar de valent per salvar-los i alliberar-se dels nous pares, que la vigilen amb mirada buida d’un parell de botons negres. Coraline Jones s’acaba de traslladar de casa. Ara viu en una antiga casa gran que s’ha dividit en diversos pisos. Com que encara no ha començat l’escola i s’avorreix, comença a passejar-se per l’edifici, on va coneixent els veïns i pel jardí, molt gran i mig abandonat. L’endemà plou i la mare no la deixa sortir a explorar i s’acaba avorrint. El seu pare li diu que apunti en un full quantes finestres i portes hi ha a casa i de quin color són. Com que no té res millor a fer, Coraline fa el que li ha dit el pare. Al pis hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Totes les portes es poden obrir menys una. Coraline li pregunta a la mare on condueix la porta. Ella li respon que dóna al pis del costat, el que és simètric al seu. La mare busca una clau i li mostra a Coraline que la porta no condueix enlloc, perquè a l’altra banda hi ha una paret de maons. Però a la nit, Coraline segueix una ombra que s’escorre cap a la porta i troba que està oberta. Entra en un passadís que fa la sensació d’estar viu i ser molt antic i arriba a una casa idèntica a la seva: els mateixos mobles, els mateixos quadres… Fins i tot troba a la seva altra mare i el seu altre pare: molt pareguts als seus amb una diferència: enlloc d’ulls tenen dos grans botons. La tracten molt bé però ella torna a casa seva, la de debò. Coraline està insatisfeta amb els seus pares, troba que no li fan cas i que no li donen el que ella vol i aprofita un dia que la mare surt a comprar menjar per tornar a obrir la porta tapiada, que torna a estar oberta. Arriba a l’altra casa i es troba una mare i un pare complaents que li donen de menjar plats que li agraden molt i li deixen joguets molt especials. Coraline no pot retornar a casa seva perquè l’altra mare li ha pres la clau de la porta. Les coses se li estan posant molt difícils: ha d’intentar tornar a casa seva, salvar els seus pares a qui l’altra mare ha segrestat i les ànimes d’un xiquet i dues xiquetes que estan condemnats per haver cregut amb el que els deia l’altra mare. L’única ajuda que té és un gat negre i una pedra amb un forat al mig que li havia donat una veïna. Coraline té por però sap que si vol tornar a la seva vida d’abans ha d’ésser valenta. Un llibre que ha rebut diversos guardons, s’ha adaptat en còmic, que també trobareu a la biblioteca, i del què s’ha fet una versió cinematogràfica estrenada enguany als cinemes d’arreu del món sota el títol Els móns de Coraline. ( )
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Fairy tales are more than true: not because they tell us that dragons exist, but because they tell us that dragons can be beaten. --G.K. Chesterson
Dedicatòria
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
I started this for Holly, I finished it for Maddy.
Primeres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Coraline discovered the door a little while after they moved into the house.
Citacions
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
We are small but we are many/ We are many we are small/ We were here before you rose/ We will be here when you fall
Coraline was woken by the midmorning sun, full on her face. For a moment she felt utterly dislocated. She did not know where she was; she was not entirely sure who she was. It is astonishing just how much of what we are can be tied to the beds we wake up in in the morning, and it is astonishing how fragile that can be.
Coraline sighed. 'You really don't understand, do you?' she said. 'I don't want whatever I want. Nobody does. Not really. What kind of fun would it be if I just got everything I ever wanted? Just like that, and it didn't mean anything. What then?
The pale figues pulsed faintly; she could imagine that they were nothing more than afterimages, like the glow left by a bright light in you eyes, after the lights go out.
There was something irritatingly self-centered about the cat, Coraline decided. As if it were, in its opinion, the only thing in any world or place that could possibly be of any importance.
Darreres paraules
Informació del coneixement compartit en anglès.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
As the first stars came out Coraline finally allowed herself to drift into sleep, while the gentle upstairs music of the mouse circus spilled out onto the warm evening air, telling the world that the summer was almost done.
Looking for excitement, Coraline ventures through a mysterious door into a world that is similar, yet disturbingly different from her own, where she must challenge a gruesome entity in order to save herself, her parents, and the souls of three others.
Coraline Jones s’acaba de traslladar de casa. Ara viu en una antiga casa gran que s’ha dividit en diversos pisos. Com que encara no ha començat l’escola i s’avorreix, comença a passejar-se per l’edifici, on va coneixent els veïns i pel jardí, molt gran i mig abandonat. L’endemà plou i la mare no la deixa sortir a explorar i s’acaba avorrint. El seu pare li diu que apunti en un full quantes finestres i portes hi ha a casa i de quin color són. Com que no té res millor a fer, Coraline fa el que li ha dit el pare. Al pis hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Totes les portes es poden obrir menys una. Coraline li pregunta a la mare on condueix la porta. Ella li respon que dóna al pis del costat, el que és simètric al seu. La mare busca una clau i li mostra a Coraline que la porta no condueix enlloc, perquè a l’altra banda hi ha una paret de maons. Però a la nit, Coraline segueix una ombra que s’escorre cap a la porta i troba que està oberta. Entra en un passadís que fa la sensació d’estar viu i ser molt antic i arriba a una casa idèntica a la seva: els mateixos mobles, els mateixos quadres… Fins i tot troba a la seva altra mare i el seu altre pare: molt pareguts als seus amb una diferència: enlloc d’ulls tenen dos grans botons. La tracten molt bé però ella torna a casa seva, la de debò. Coraline està insatisfeta amb els seus pares, troba que no li fan cas i que no li donen el que ella vol i aprofita un dia que la mare surt a comprar menjar per tornar a obrir la porta tapiada, que torna a estar oberta. Arriba a l’altra casa i es troba una mare i un pare complaents que li donen de menjar plats que li agraden molt i li deixen joguets molt especials. Coraline no pot retornar a casa seva perquè l’altra mare li ha pres la clau de la porta. Les coses se li estan posant molt difícils: ha d’intentar tornar a casa seva, salvar els seus pares a qui l’altra mare ha segrestat i les ànimes d’un xiquet i dues xiquetes que estan condemnats per haver cregut amb el que els deia l’altra mare. L’única ajuda que té és un gat negre i una pedra amb un forat al mig que li havia donat una veïna. Coraline té por però sap que si vol tornar a la seva vida d’abans ha d’ésser valenta.
Un llibre que ha rebut diversos guardons, s’ha adaptat en còmic, que també trobareu a la biblioteca, i del què s’ha fet una versió cinematogràfica estrenada enguany als cinemes d’arreu del món sota el títol Els móns de Coraline. ( )