És un llibre divulgatiu excel·lent, tant del llarg procés de pintat que Miquel Àngel va dur a terme durant quasi quatre anys la volta de la Capella Sixtina com del seu moment històric.

Sobre l’obra pictòrica, l’autor explica extensament el procés que va seguir Miquel Àngel per executar la seva pintura més característica, la qual s’ha convertit en un dels símbols més potents del talent humà. Un cop consagrat com l’autor de La Pietat i David, obres mestres de l’escultura, l’autor narra les múltiples relacions conflictives que envoltaven el treball de Miquel Àngel, com el seu dilema irresoluble entre seguir l’encàrrec del Papa - que no era el que ell volia - com a via per poder posteriorment exercir el seu veritable talent esculpint les figures del mausoleu papal, la seva relativament menor experiència prèvia com a pintor, la relació moltes vegades tensa amb el seu pare i germans i la por – a vegades arribant a la paranoia- a que Bramante –arquitecte papal- el fes fracassar.

Però també entra en àmbits molt interessants; l’equip de pintors que va acompanyar al gran mestre i quin va ser el seu paper; les fonts i les influències que van definir el contingut de les pintures, les innovacions que va aportar en molts àmbits com en la representació de Deu i la narració del paper de la dona, el complex i difícil procés de pintat al fresc, l’elaboració dels colors de les pintures, la construcció de l’andami que permeté treballar en alçada, el pagament dels seus serveis, l’ús de models masculins fins per a figures femenines creant dones amb canells i mans desproporcionades, etc..

Les influències clàssiques sobre l’obra són evidents, com per exemple el fragment recentment descobert d’El Tors Belvedere va influenciar fortament algunes figures. Però Miquel Àngel reinterpreta l’ideal grec de l’ideal de la bellesa; per Miquel Àngel el més bell és el cos masculí, fins al punt que el cos de les dones te unes proporcions i una musculatura masculina. I també incorpora innovacions en el paper de la dona i l’home. En la temptació de la fruita prohibida, el comportament d’Eva és diferent al del relat bíblic tradicional; Eva no dona la fruita prohibida a Adam, sinó que ell l’agafa directament de l’arbre, pecant sense poder culpar a intermediaris.

Els personatges principals son Miquel Àngel i el Papa Juli II; es descriu be els seus caràcters en part contraposats i en part similars, atès que els dos eren persones extraordinàries en el seu camp. També ho era Raphael, el qual pintava les estances papals al mateix temps que Miquel Àngel treballava a la Capella Sixtina. I, encara que no apareix en el llibre, anys després el propi Miquel Àngel pintarà El Judici Final a la façana de l'altar major de la Capella, fent-la encara més excepcional.

Pel llibre apareixen molts personatges contemporanis que afegeixen context històric a la narració principal: Leonardo da Vinci, els Medici, els Borgia, Maquiavel, Bramante, Martí Luter i una llarga llista, a part dels estats que guerrejaven sobre el sol italià, com venecians, francesos, espanyols i els mercenaris suïssos.

A part de la història principal, hi ha dues narracions accessòries que m’han cridat molt l’atenció perquè descobreixen alguns del elements més xocants de la Itàlia de principis del segle XVI; son els carnavals de Roma, celebracions amb escasses restriccions morals, i el setge de l’exercit papal a la ciutat de Mirandola, que Juli II va encapçalar personalment.

Destaca l’ús de fonts com les cartes que va escriure Miquel Àngel al seu pare i la famosa obra “Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians” de Vassari.

El llibre te un estil semblant al també molt recomanable La cúpula de Brunelleschi, del mateix autor. És un episodi de la història de l’art que és fàcil de llegir. ( )