Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
El 1633, l'Església condemnava Galileu perquè contradeia paraules textuals de la Bíblia i refutava l'astronomia geocèntrica. Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicació d'El món, una obra d'inspiració copernicana on exposava la física mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que incloïa, a part del Discurs, tres assaigs científics, La diòptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l'espinós tema de l'astronomia, il·lustraven la potència del seu mètode. L'obra és força original, tant des del punt de vista estilístic, com pel fet que es va publicar en francès, de manera que fos comprensible per a tothom. Així, Descartes s'allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escolàstica dominant fins aleshores, d'arrel aristotèlica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.… (més)
Informació del coneixement compartit en alemany.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Der gesunde Verstand (bon sens) ist die bestverteilte Sache der Welt, denn jedermann meint, damit so gut versehen zu sein, dass selbst diejenigen, die in allen übrigen Dingen sehr schwer zu befriedigen sind, doch gewöhnlich nicht mehr Verstand haben wollen, als sie wirklich haben.
Citacions
Darreres paraules
Informació del coneixement compartit en alemany.Modifica-la per localitzar-la a la teva llengua.
Darüber gebe ich hier eine öffentliche Erklärung, von der ich wohl weiss, dass sie nicht angetan ist, um mich in der Welt angesehen zu machen, aber ich habe auch gar keine Lust, es zu sein, und ich werde mich denen, durch deren Gunst ich ungestört meine Musse geniesse, stets für verpflichteter halten, als ich es denen wäre, die mir die ehrenvollsten Ämter der Erde anböten.
El 1633, l'Església condemnava Galileu perquè contradeia paraules textuals de la Bíblia i refutava l'astronomia geocèntrica. Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicació d'El món, una obra d'inspiració copernicana on exposava la física mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que incloïa, a part del Discurs, tres assaigs científics, La diòptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l'espinós tema de l'astronomia, il·lustraven la potència del seu mètode. L'obra és força original, tant des del punt de vista estilístic, com pel fet que es va publicar en francès, de manera que fos comprensible per a tothom. Així, Descartes s'allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escolàstica dominant fins aleshores, d'arrel aristotèlica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.