Cien años de soledad (Spanish Edition) (1967 original; edició 2009)

La novel·la narra la fundació de la ciutat de Macondo i la vida de la saga dels Buendía. La primera cosa en iniciar la lectura és construir l'arbre genealògic per poder seguir la lectura, els fundadors de la dinastia José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán emprenen la conquesta d'una nova vida descobrint espais nous on instal·lar-se com a comunitat, acompanyats d'unes quantes famílies més. Un cop establerts a Macondo construeixen un petit poble que amb els anys es convertirà en una pròspera ciutat, fins la fatal arribada de la companyia bananera, que si bé comporta uns quants anys d'abundàcia acabarà amb tota la població.
Aquest relat cíclic, on tot es va repetint: les accions, els noms dels personatges amb les mateixes característiques i els mateixos impulsos de vida i de mort. Les generacions conviuen les unes amb les altres perquè la longevitat dels membres de la família és una de les seves qualitats. El denominat Realisme Màgic defineix l'obra i en general les narracions de l'autor, les històries infinites que es creuen i és repeteixen no sé si són fruit de la imaginació prodigiosa de García Márquez o bé és la forma cultural del país. Les històries per més imversemblants que semblin s'expliquen amb tanta naturalitat que creus que en aquell entorn són possibles: els anys seguits de pluja ininterrumpuda després de la vaga, els esperits dels difunts transitant per la casa i acompanyant els vius, els animals ensenyorint-se dels espais, ja siguin formigues o ocells...Tot un univers creat per explicar-nos una manera de viure diferent a la nostra.
He de dir que de mica en mica m'he deixat anar portant per aquest món misteriós i màgic, i que cada cop he anat gaudint més del relat, ja que en un primer moment vaig pensar que m'havien interessat més les dues novel·les curtes que havia llegit, que no aquest relat de cinc-centes planes. en acabar he de dir que mereix la fama que té l'obra i els seu autor. ( )

La vida d'Úrsula ,el naixement d'un poble ,Macondo, i la història de la seva família. Prosa excelent ( )

1967. En Buenos Aires aparece la novela de un escritor colombiano de cuarenta años. No queda hoy lengua literaria a la que no haya sido traducida. «Cien años de soledad» no sólo cautiva a los lectores de cualquier condición: su impulso poderoso ha levantado las letras castellanas de todo un continente. Desvelar la magia de su prosa, acotar las arenas movedizas de su particular quehacer literario son tareas tan imposibles como dañinas; sí agradecerá el lector, en cambio, la aclaración de ciertas alusiones, la comprobación de la densidad que subyace a un texto aparentemente diáfano. No nos engañemos: son millones las páginas que han engendrado las de la novela, pero ante ella al lector no le queda otra actitud que la misma lectura devoradora y deslumbrada del último de los Aurelianos.

Relata el origen, la evolución y la ruina de Macondo, una aldea imaginaria que había hecho su aparición en las tres novelas cortas que su autor había publicado con anterioridad. Estructurada como una saga familiar, la historia de la estirpe de los Buendía se extiende por más de cien años, y cuenta con seis generaciones para hacerlo.

Considerada una de las cumbres de las letras hispánicas contemporáneas, esta deslumbrante saga, en que lo mágico y lo maravilloso se mezclan con lo real, narra la historia de un pueblo -Macondo- y una familia -los Buendía- que se han convertido en dos referentes míticos de la literatura latinoamericana.