Aquest lloc utilitza galetes per a oferir els nostres serveis, millorar el desenvolupament, per a anàlisis i (si no has iniciat la sessió) per a publicitat. Utilitzant LibraryThing acceptes que has llegit i entès els nostres Termes de servei i política de privacitat. L'ús que facis del lloc i dels seus serveis està subjecte a aquestes polítiques i termes.
This book takes its place alongside the unnerving, memorable, darkly funny family memoirs of Augusten Burroughs and Mary Karr. It's a father-daughter tale perfectly suited to the graphic memoir form. Meet Alison's father, a historic preservation expert and obsessive restorer of the family's Victorian house, a third-generation funeral home director, a high school English teacher, an icily distant parent, and a closeted homosexual who, as it turns out, is involved with male students and a family babysitter. Through narrative that is alternately heartbreaking and fiercely funny, we are drawn into a daughter's complex yearning for her father. And yet, apart from assigned stints dusting caskets at the family-owned 'fun home, ' as Alison and her brothers call it, the relationship achieves its most intimate expression through the shared code of books. When Alison comes out as homosexual herself in late adolescence, the denouement is swift, graphic, and redemptive.--From publisher description.… (més)
DesEsseintes: Découverte de la sexualité et sortie de l'enfance me semblent être au coeur de ces deux belles oeuvres, aussi intéressantes l'une que l'autre.
Llegeixo “Fun home” d’Alison Bechdel (La Magrana/Reservoir Books), mostra senyera del que ara s’anomena “novel·la gràfica”, és a dir la confluència del món dels còmics amb el de l’ambició literària. Bechdel, autora de les conegudes tires de costumisme lesbià “Unos bollos de cuidado”, ha trigat 20 anys en trobar la forma adient per narrar uns episodis dramàtics de la seva pròpia família.
El títol juga amb la doble accepció de “llar divertida” i “funerària” (funeral home), la primera de forma irònica, la segona literal.
La narració descriu dues trajectòries relacionades, però rarament convergents: la del pare, homosexual dins de l’armari, i la de la pròpia autora en el procés d’acceptar-se com a lesbiana. Es tracta d’un relat ric en ressonàncies que afecten la totalitat de la família i on es toquen temes molt complexos sense cap voluntat de simplificar-los: l’ofec i frustracions de la vida en una petita comunitat, la desintegració d’un matrimoni, la forma diferent d’afrontar el mateix problema en dues generacions successives, les escletxes de comunicació entre dues persones atrapades en un secret...
El llibre no conté una narració lineal i cada capítol gira al voltant d’un motiu a través d’ecos i al·lusions, tot aportant noves perspectives a fets ja coneguts. Abunden les referències literàries i s’invoca sovint a autors tan il·lustres com Proust, Wilde, Joyce, Collette o Camus.
Donada la forta càrrega textual, es comprendrà que les imatges tenen un paper sobretot funcional: minucioses en el mobiliari i la decoració, per reflectir les obsessions del pare, i un xic inexpressives, a l’alçada del clima de frigidesa emotiva que es respira a la família protagonista.
Ran de la seva publicació el 2006, el llibre va rebre tota mena d’elogis i premis, i no només per part de la crítica especialitzada. En poc temps ha establert la seva reputació de clàssic i s’ha inclòs com a material de lectura en algunes universitats americanes, fet que ha provocat (inexplicablement per a qualsevol lector europeu) incidents esporàdics amb algunes lligues que lluiten contra la pornografia. ( )
Bechdel’s style is straightforward. Her detailed drawings strive to present what she remembers accurately and with detail. The book is black-and-white with a blue-grey watercolor wash that provides depth and adds to the feeling of memory.
This book takes its place alongside the unnerving, memorable, darkly funny family memoirs of Augusten Burroughs and Mary Karr. It's a father-daughter tale perfectly suited to the graphic memoir form. Meet Alison's father, a historic preservation expert and obsessive restorer of the family's Victorian house, a third-generation funeral home director, a high school English teacher, an icily distant parent, and a closeted homosexual who, as it turns out, is involved with male students and a family babysitter. Through narrative that is alternately heartbreaking and fiercely funny, we are drawn into a daughter's complex yearning for her father. And yet, apart from assigned stints dusting caskets at the family-owned 'fun home, ' as Alison and her brothers call it, the relationship achieves its most intimate expression through the shared code of books. When Alison comes out as homosexual herself in late adolescence, the denouement is swift, graphic, and redemptive.--From publisher description.
Google Books — S'està carregant…
(4.18)
2
El títol juga amb la doble accepció de “llar divertida” i “funerària” (funeral home), la primera de forma irònica, la segona literal.
La narració descriu dues trajectòries relacionades, però rarament convergents: la del pare, homosexual dins de l’armari, i la de la pròpia autora en el procés d’acceptar-se com a lesbiana. Es tracta d’un relat ric en ressonàncies que afecten la totalitat de la família i on es toquen temes molt complexos sense cap voluntat de simplificar-los: l’ofec i frustracions de la vida en una petita comunitat, la desintegració d’un matrimoni, la forma diferent d’afrontar el mateix problema en dues generacions successives, les escletxes de comunicació entre dues persones atrapades en un secret...
El llibre no conté una narració lineal i cada capítol gira al voltant d’un motiu a través d’ecos i al·lusions, tot aportant noves perspectives a fets ja coneguts. Abunden les referències literàries i s’invoca sovint a autors tan il·lustres com Proust, Wilde, Joyce, Collette o Camus.
Donada la forta càrrega textual, es comprendrà que les imatges tenen un paper sobretot funcional: minucioses en el mobiliari i la decoració, per reflectir les obsessions del pare, i un xic inexpressives, a l’alçada del clima de frigidesa emotiva que es respira a la família protagonista.
Ran de la seva publicació el 2006, el llibre va rebre tota mena d’elogis i premis, i no només per part de la crítica especialitzada. En poc temps ha establert la seva reputació de clàssic i s’ha inclòs com a material de lectura en algunes universitats americanes, fet que ha provocat (inexplicablement per a qualsevol lector europeu) incidents esporàdics amb algunes lligues que lluiten contra la pornografia. (