La música baixava a petits salts per les escales del carrer del Bisbe, lliscava pels graons de pedra, polits de tants peus que els havien trepitjat al llarg dels anys, després s'aturava un moment per recomençar de nou, enfilant-se pels murs de la catedral, de la Casa de l'Ardiaca, de l'Arxiu Històric de la Ciutat, amunt cap al cel lluminós d'aquell estiu tot just estrenat; allà dalt esclatava de sobte, espantant els coloms i les gavines, per tornar-se de seguida un murmuri només.