Comença el llibre amb una citació dels indis nord-americans prou complexa i atrevida que diu... "Que és la vida?". És obvi, que, al marge de totes les opcions plausibles per a cada un i una hi ha aquella que és pròpia de cada un.
Així és, i gens convencional, per cert, és també per a la protagonista de la novel·la.
La història d'una escriptora reconeguda que passa els seus darreres anys de vida resclosa i gairebé d'incògnit en una petita casa solitària d'una illa del Mediterrani dona a la autora un marge de creativitat extraordinari. Creativitat que ha sabut emprar i desenvolupar a partir de la creació d'un altre personatge, una periodista i admiradora, que esdevé també cabdal a la novel·la i que de mica en mica agafa tan protagonisme com la mateixa escriptora.
Una obra que fa pensar. Una obra de molts flash.backs que ens motiven a reconsiderar conceptes com l'èxit, la solitud, l'amor i l'amistat, es a dir... la vida mateixa.
Una prosa preciosa amb el color dialectal de "ses illes". Concreta i breu en les descripcions, deixant sempre lloc per a la reflexió del lector.
Recomanable, i molt, pels que estimen la literatura i el seu entorn.
També pels altres. ( )