Elizabeth StroutRessenyes

Fent una picada d'ullet a Olive Kitteridge pel que fa a la riquesa, l'estructura i la complexitat, aquest recull de contes explora l'ampli ventall d'emocions humanes a través de les petites tragèdies de persones que malden per entendre's a elles mateixes i als altres. Articulada a l'entorn dels vincles profunds de la família i de l'esperança que es deriva de la reconciliació.

Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l’amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.
Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d’arreu del món. Amb els anys, ¿s’ha endolcit l’Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s’ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s’ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d’entendre’s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l’envolten.Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer.

Una noia ingressada a l´hospital la visita la seva mare que fa molts anys que no ha vist

I can't understand how a mother and a daughter are not in touch very often, except if they hate each other (which it is not the case in the novel). Although the protagonist is hurt by a very difficult (poor and abused) childhood and maybe she wants to forget it (understandable), but to leave out all your past, and, what's more, to leave behind all your family if you have had better luck, is it fair?
to the other side, when your daughter is in the hospital, can you leave her there, only because you have enough? In Catalonia, this is not believable; for us, our family is first.
For me, this is not the best novel of E. Strout, although I usually love them.½

Personatges d'un poblet on l'Olive hi és protagonista, dona esquerpa i antisocial tot transcorrent en la vellesa.

La història de tres germans amb tota la cruesa de les vivències de cada un d'ells.

Un dels millors llibres que he llegit darrerament, segur!
És un llibre que et fa disfrutar moltíssim de la lectura: una bona narració de la vida quotidiana d'un poble de Maine, en diversos capítols, cadascun dels quals és un episodi independent. Magristral la narració, els detalls, les històries que ens explica, variades, tendres, íntimes. L'Olive és un personatge més, el més recurrent.
Darrera cada història hi ha molt d'experiència, de tendresa, de por i d'esperança.
Em trec el barret davant la Sra. Elizabeth Strout!

En una habitación de hospital en pleno centro de Manhattan, delante del iluminado edificio Chrysler, cuyo perfil se recorta al otro lado de la ventana, dos mujeres hablan sin descanso durante cinco días y cinco noches. Hace muchos años que no se ven, pero el flujo de su conversación parece capaz de detener el tiempo y silenciar el ruido ensordecedor de todo lo que no se dice. En esa habitación de hospital, durante cinco días y cinco noches, las dos mujeres son en realidad algo muy antiguo, peligroso e intenso: una madre y una hija que recuerdan lo mucho que se aman.

Conjunt de relats cadascun dels quals els protagonitza una familia diferent del mateix petit poble costaner. Olive Kitteridge és una dona malcarada que poc o molt va apareixent en cadascun dels capitols, fent de nexe d'unió.
El llibre és un vitrall magnífic no només de les vides que conformen un poble, sino que també dibuixa cadascun dels diferents estadis vivencials pels quals passem abans d'anar al clot.

La trobareu al meu bloc: http://lletresenbloc.blogspot.com/