Iran, juny de 2009, Mehdi, un jove de 19 anys, desapareix a Teheran durant les manifestacions de protesta contra el frau en les eleccions en les quals Mahmud Ahmadineyad va ser elegit president del govern. La seva mare, Zahra, i el seu germà, emprenen una recerca desesperada que els conduirà als pitjors racons burocràtics d’un règim corrupte. Han de demostrar una cosa que el seu govern no reconeix: que hi ha persones desaparegudes a presons governamentals, privades dels drets humans fonamentals.

El seu periple els portarà a hospitals i al dipòsit del cementiri, al tribunal d’instrucció i a les presons, i ens descobrirà l’Iran quotidià, on un taxista o l’amo d’una copisteria poden marcar la diferència en la lluita per la llibertat.

Aquesta novel•la gràfica ―firmada amb pseudònim per evitar represàlies―, està basada en desenes d’històries verídiques comptades pels familiars i amics de les persones, la majoria estudiants que “varen desaparèixer” a la presó de Teheran després de ser detinguts durant les manifestacions on milions d’iranians varen reclamar transparència en el procés electoral.

Com Maus i Persépolis, El paraíso de Zahra posa rostres humans al dolor i la ràbia, alhora que denuncia ―i ens hi apropa― a la situació actual de l’Iran.