Una noia exiliada del seu poble natal hi torna al saber que la seva mare s'ha suïcidat. (Prats de Mollò) ( )

Un meravellós conte tel-lúric i estrany, d'antes, però portat a un poble de la Catalunya Nord. M'ha recordat a "La Caterineta per la Mercè" del Petit de cal Eril.
Sorpren també la descripció d'estats d'ànim, situacions... utilitzant símils novedosos i orgànics molt xul-los . O els localismes-denuncia, com el fet que els poble hagi de suportar la presència de soldats francesos vivint a casa, el lingüicidi de l'estat francés... ( )

Vaig comprar el "El dia de l'ós" a una parada de Prats de Molló. Exposats hi tenien un bon nombre de novel·les de Joan-Lluís Lluís, escriptor de Perpinyà. El dia de l'ós, no obstant, no hi era. En demanar-li, la botiguera em va avisar: a Prats no és molt ben vist aquest llibre. I una senyora gran de Prats, que també mirava i remirava entre els volums de la parada m'ho va confirmar: "és una mica raro", deia. I tot seguit m'explicà en què consisteix la festa del dia l'ós.

Aquest llibre és una novel·la ben trabada que explora l'opressió, la por, la valentia, la submissió, la rebel·lia i que descriu un Prats de Molló de fa quasi un segle ocupat per l'exèrcit francès i per uns habitants ignorants i supersticiosos. Joan-Lluís aprofita l'ocasió per parlar molt de la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord, un tema de gran importància per a l'autor.

Al meu parer li manca una mica de profunditat als personatges. Hauria agraït més matisos de Bernardette, la protagonista, de la seva relació amb la mare i amb el pare o d'en Daniel. A la història en general li passa el mateix. Cinquanta planes més li haurien fet molt bé a aquest llibre.

Amb tot, és una novel·la entretinguda, ràpida de llegir i que enganxa; bona prova és que el vaig acabar aquell mateix dia al mateix Prats de Molló, aprofitant que es va posar a ploure a bots i barrals; i que sap transmetre una atmosfera opressiva d'un poble petit i tancat. ( )