Una història basada en fets reals succeïts en l'època dels talibans (1997-2001). La història de la Narsin és la d'una nena a qui s'enduen el pare i que, posteriorment, perd la mare quan aquesta va a la recerca del seu marit. Ella es queda amb l'àvia que està molt preocupada pel seu fill i la seva nora, però també per la Nasrin que ha deixat de parlar. Ha sentit parlar d'una escola secreta per a nenes i un dia decideix portar la Nasrin. Durent el temps que va a l'escola (sempre d'amagat dels soldats i amb el perill de que la descobreixin) la Nasrin no parla amb ningú i està aïllada en ella mateixa. després del descans d'hivern, en tornar a l'escola, La companya de nasrin, la Mina li va dir a la Nasrin que l'havia trobada a faltar. Aquella confidència feta a cau d'orella obre finalment a la Nasrin, que comença a aprendre i a explicar-li a la seva àvia el que cada dia li explicaven. L'àvia està contenta que la Nasrin torni a parlar i també està contenta que se li obrin tantes finestres per on entren els coneixements que se li havien negat fins a aquell moment a diferència de quan la seva mare i la seva àvia mateixa havien pogut estudiar i a la Nasrin li estava prohibit. El llibre s'acaba amb l'esèrança de l'àvia de tornar a veure algun dia el seu fill i la seva nora.
Il·lustracions a l'estil de les de La bibliotecària de Bàssora(de la mateixa autora), d'aire islamitzant.