Aquest recull de crítiques de J. A. Mendiola, publicades a l’Ara Balears, és simplement l’intent de començar a posar remei a una mancança. Els darrers deu anys, el teatre a les Illes Balears ha viscut una vitalitat i eclosió com potser no havia viscut mai. La quantitat i la qualitat de la producció teatral ha estat remarcable, sobretot si ho comparam amb èpoques anteriors. No obstant això, no s’han generat a dia d’avui prou publicacions ni estudis que deixin constància d’aquest panorama i que l’hagin donat a conèixer a la resta del territori.

En canvi, existeix una crònica escrita bastant exhaustiva d’aquesta evolució: les crítiques de Mendiola, el crític més constant de les darreres dècades, han estat un testimoni fidel de tota aquesta evolució. Per això, mentre no arriben d’altres investigacions acadèmiques (que haurien d’arribar, el moment ho mereix), seguir la petjada que Mendiola ha anat deixant de manera minuciosa de l’esclat de la dramatúrgia del segle XXI a les Balears pot ser una manera d’acostar-s’hi per part d’aquells que vulguin entendre el fenomen. (Del pròleg de Josep R. Cerdà)