Golnaz Hashemzadeh Bonde

La Nahid té càncer i, durant dos anys, lluita per sortir-se'n. Mentrestant, ens explica què sent, com ho afronta i els records que li vénen mentre el càncer va evolucionant. La revel·la la injustícia de tenir una malaltia terminal sent ella tan jove (50 anys), però també reflexiona sobre allò que ha viscut: la seva infantesa a l'Iran, la revolució, l'exili, el divorci, les pèrdues. Però el que més m'ha commogut ha estat la sinceritat amb què explica la incapacitat que té sovint per mostrar alegria, per comunicar a la seva filla (i en general, a tota la gent que l'envolta) la seva gratitud, la seva tendresa, quan, en canvi, només li surt el malhumor.
Una traducció magnífica Meritxell Salvany.… (més)